¿Un Tea Party per a Isabel Díaz Ayuso?
La presidenta en funcions de la Comunitat de Madrid segueix l’estela d’Esperanza Aguirre i Cayetana Álvarez de Toledo, combrega amb la Sarah Palin que es va postular a vicepresidenta dels EUA i, igual com Trump i els seus adlàters, pregona que l’economia és la mesura de totes les coses.
El món s’ha tornat un llibre difícil de llegir. No és un llibre.
Frances McDormand va llegir
País nómada: supervivientes del siglo XXI, de Jessica Bruder (Capitán Swing), i va persuadir la directora de The rider, la sinoamericana Chlóe Zhao, perquè la dirigís.
Tot i que va suavitzar els aspectes més durs de les cadenes d’embalatge d’Amazon, als aparcaments del qual viuen molts dels empleats sense casa, com la Fer, el personatge que interpreta McDormand, Nomadland, candidata a diversos Oscars, forma part d’aquest estrat nord-americà que viu a la carretera. El cost de la seva llibertat és alt. S’han vist obligats a viure en caravanes, però la Fer i els supervivents ho prefereixen a un llit a casa dels fills o endeutarse per fer realitat el somni americà. Film polític, no impugna un somni que implica moviment continu i desdenyar el que faci olor de socialisme, i menyspreu pel joc de Washington. Amb no pocs d’ells va connectar Trump, apel·lant a uns Estats Units llegendaris. Desclassats («escombraries blanques») que han deixat de confiar en la democràcia, però que no reneguen de la seva bandera i es denominen llibertaris conservadors.
LA BATALLA ÉS CULTURAL
El 2019, una candidata que semblava venir del no-res es va presentar a les eleccions de la Comunitat de Madrid. Isabel Díaz Ayuso, periodista, el 2006 va ser fitxada pel conseller de Justícia i Interior del Govern de la Comunitat de Madrid. Es va guanyar la confiança de la seva musa, Esperanza Aguirre, amb un acompliment insòlit: gestionar el compte de Twitter del gos de la presidenta, Pecas. Especialitzada en comunicació política, es va encarregar de la campanya digital d’una altra caiguda en desgràcia, Cristina Cifuentes. Divorciada de 42 anys, ha mantingut una relació amb el perruquer Jairo Alonso. ¿Trets de la nova política, atiats sense complexos per Trump, inspirador d’un populisme que ha esquerdat els fonaments del sistema? En les eleccions acabades de convocar per ella mateixa, Díaz Ayuso ja és l’estrella mediàtica de la dreta. A l’ombra, Miguel Ángel Rodríguez (trencaglaç de José María Aznar), fogoner els escrúpols del qual es mesuren en eficàcia, en sintonia amb Steve Bannon, exestrateg de Trump fins que es va convertir en llast. Seguint l’estela d’Aguirre, i de Cayetana Álvarez de Toledo, ella sí que sap, a diferència del líder del seu partit, Pablo Casado, que la batalla és cultural. I sobre les seves formes (puny de ferro en guant de làtex) diu la seva mentora, Aguirre: «Isabel és un exemple que la moderació no és una virtut, sinó un defecte». Duresa que compren els qui pesquen al calador de Vox.
LA INSPIRADORA SARAH PALIN
Buscant elements ideològics en Ayuso, una altra arrel seria el Tea Party de Sarah Palin, candidata republicana a la vicepresidència el 2008, i que també va servir de guaret per al blat de Trump. Un segment del Partit Republicà que busca altres essències. Alguns dels missatges que va esgrimir al seu dia Palin per distingir-se de l’establishment els podria subscriure Ayuso: «És inspirador veure gent real, no polítics professionals, sortir, posar-se dempeus i defensar els principis conservadors de sentit comú. Els EUA estan preparats per a una altra revolució». El seu Tea Party era una invitació «a l’acció des de zero». Tornem a aquesta vora i escoltem un cuiner català, Rafa Zafra, xef d’Estimat a Barcelona i Madrid. Entrevistat a l’Abc, va començar a fer-li la campanya a Ayuso abans que hagués dissolt el Parlament: «A Madrid agrada el nou [...]. Madrid va disparada. Tots els hotels importants estan obrint a Madrid. L’explosió de la ciutat quan la Covid acabi serà brutal». A la pregunta de ¿quin és la millor ciutat per obrir un restaurant?, respon: «Sens dubte, Madrid. Madrid ho permet tot. Hi ha públic per a tot. Joves, turistes, la colònia mexicana, la colònia veneçolana. Ayuso i el seu cosí l’alcalde han portat les coses de tal manera que jo només em puc treure el barret». ¿En quin electorat encaixa Zafra?
LA LIBERALITZACIÓ TOTAL
Davant l’economia com a mesura de totes les coses, l’opinió d’una doctora en primera línia contra la Covid: «L’obsessió de la presidenta madrilenya és destruir el sistema sanitari públic. Liberalització total. Mai ha posat les persones al centre, sinó en la rendibilitat. Els tancaments perimetrals no li han sortit malament. No està disposada que la pandèmia dicti la seva política. És el més semblant a Trump que tenim. El missatge és contradictori, encara que la seva aposta és llibertat econòmica per damunt de tot. Tot i que sembli un contrasentit amb l’anterior, el Zendal tenia el seu sentit. Si fa anys que reduïm el percentatge del producte interior brut dedicat a sanitat, és lògic que davant les carències dels hospitals un contra la pandèmia alleugi la pressió sobre el sistema sanitari. Però representa el fracàs de la sanitat pública».
Byung-Chul Han, filòsof coreà, insisteix en la seva anàlisi del cansament accentuat per la pandèmia: «Ens explotem voluntàriament i apassionadament creient que ens estem realitzant. El que ens esgota no és una coerció externa, sinó l’imperatiu interior d’haver de rendir cada vegada més [...] qui fracassa ho fa per la seva culpa». ¿La filosofia d’Isabel Díaz Ayuso?