El problema més greu, la pandèmia

SANT SEBASTIÀ (GUIPÚSCOA)

Jo flipo, i no és per cap efecte secundari de la Covid–19. Portem un any de pandèmia i aquí el que no corre, vola: bisbes vacunantse els primers per retardar la seva vida eterna al paradís, infantes que fan turisme per colar-se en el mateix... I polítics trànsfugues canviant de sigles per tal de continuar vivint amb l’esquena dreta. ¿I si ens deixem de baralles i acabem d’una vegada amb el problema més greu? ¿Que quin és? No és Pedro Sánchez ni Pablo Iglesias; no és Bárcenas ni Ayuso, ni tan sols l’auge de la ultradreta, l’independentisme o els negacionistes. El problema més gran es diu pandèmia (i no és cap «pla», que diria Victoria Abril). Algunes propostes en ment de tots arriben a orelles de polítics sords, per exemple:

1. Alliberar les patents de les vacunes. Els governs van sufragar la investigació, per tant, les farmacèutiques ja han obtingut prou beneficis (i si no, comprovin les seves accions en borsa).

2. Vacunació massiva les 24 hores els set dies a la setmana,

en tota mena d’espais i locals municipals. ¿Que falta personal? Contractin-ne més.

3. L’obligatorietat en la vacunació pot portar problemes legals, però amb el negacionista caldrà fer igual que quan un esquiador té un accident fora de

pista: per ser imprudent, que pagui les despeses derivades de l’accident.

4. Investigar certes pràctiques de lobbies farmacèutics. La vacuna hauria d’arribar a tots els països per igual sense preferències per ser el millor postor.

n