Els Mossos revisen la forma d’atendre les maltractades
La policia catalana forma els seus agents perquè no qüestionin el testimoni de les víctimes de la violència masclista i les entenguin.
«¿I per què has estat vuit anys amb aquesta parella si et maltractava?». Aquesta és una pregunta que bé podria sentir una dona que arriba a la seva comissaria més pròxima i vol denunciar l’agressor amb qui conviu. «Jo no fico la mà al foc perquè cap agent no faci aquesta pregunta a una dona maltractada, però la nostra feina és formar els agents, tots, perquè entenguin que aquesta és una pregunta errònia. I que no la facin. De res ens serveix tenir una unitat ultraespecialitzada si els agents corrents que entraran al domicili, que prendran la denúncia a la dona maltractada, no entenen el complex procés de la violència masclista». Així de contundent respon la inspectora Montserrat Escudé, responsable de l’Àrea Tècnica de Proximitat i Seguretat Ciutadana dels Mossos. Ha encapçalat la lluita per acabar amb la xifra negra de les dones que no denuncien el masclisme. I ho fa fent autocrítica. Però és clara respecte a això. «Si les dones no tenen les seves necessitats bàsiques resoltes és impossible assumir un procediment judicial», afirma aquesta policia.
El mes que ve, els Mossos estrenen una línia de WhatsApp perquè les dones que pateixen violència masclista puguin informar-se sobre el procediment judicial. Aquesta és una mesura que implementa la policia catalana perquè les dones que pateixen la violència masclista confiïn més en els cossos de seguretat i la justícia, i denunciïn els seus martiris.
Una altra de les estratègies és formar els agents, de tots els nivells, per evitar que les víctimes se sentin qüestionades. «Que no els sorprengui que les dones es presentin al judici amb el seu agressor, que no es preguntin per què tarden més de vuit anys a denunciar. Tots hem de conèixer la complexitat que comporta la violència masclista», afegeix Escudé.
La inspectora també admet que és essencial que la policia busqui proves de les víctimes que demostrin els abusos o el maltractament. «Nosaltres hem de provar el maltractament, no qüestionar-lo. Hem d’evitar que elles sostinguin tota la càrrega probatòria. Ens hem de fixar en les càmeres de videovigilància, en l’entorn, indagar en testimonis... Ho podem fer millor i ho hem de fer millor», reconeix.
Malgrat tot, l’agent també admet que les dones que denuncien han d’estar preparades per a això. «Han de tenir resoltes les necessitats bàsiques», reitera. Entén, i agraeix, que la xarxa de serveis socials especialitzats les atengui sense que hagin denunciat l’agressor.