Classificacions
Fa pinta d’atleta. Sua la cansalada sobre el rodet, l’eina que converteix en estàtica la bici de contrarellotge. Al seu costat hi ha Joxean Fernández, a qui tots coneixen com a Matxin. És el seu director, igual com de Tadej Pogacar. I com Pogacar, com Joâo Almeida, el nou líder de la Volta, Brandon McNulty, és un altre més nascut aquell any màgic de 1998, a fi de segle però amb prou joventut per marcar entre tots una època daurada.
McNulty és ara el segon de la ronda catalana empatat a temps. El mira Matxin i en dona la seva paraula: «Serà gairebé tan bo com Pogacar». I Tadej el coneix tan bé que el va dirigir en la seva primera victòria al Tour i a la tercera plaça de la Vuelta, aconseguida el 2019, quan un nen que es començava
1. Rohan Dennis (Aus/Ine) ...... 22.27’
2. Rémy Cavagna (Fra/Dec) ....... a 5’’
3. Joâo Almeida (Por/Dec) ....... a 28’’
4. Brandon McNulty (EUA/EUA) m. t.
5. S. Kruijkwijk (PB/Jum) ........... a 33’’
1. Joâo Almeida (Por/Dec)...4.43.26
2. Brandon McNuty (EUA/EUA) m. t.
3. Luisle Sánchez (Esp/Ast) ........ a 3’’
4. S. Kruijkwijk (PB/Jum) .............. a 5’’
5. Richie Porte (Aus/Ine) .............. a 6’’ a convertir en figura va sorprendre l’univers ciclista.
Pedala tan fort amb el rodet que gairebé sembla que surtin espurnes de la roda de McNulty. «¿Pot guanyar la Volta?», se li pregunta a Matxin. «Pot guanyar el que li doni la gana. En dono la meva paraula», respon el tècnic basc sense tallar-se, però sabedor que quan fa una aposta és guanyadora com qui tira els daus sabent que els porta marcats.
McNulty és d’Arizona, el noi que es va fer ciclista sabent que qui havia de ser el seu ídol, el que el va fer portar un braçalet groc al canell, havia guanyat set vegades el Tour fent trampes. Ho va confessar Lance Armstrong el 2013 davant Oprah Winfrey, la mateixa periodista que fa uns dies va entrevistar Meghan i Harry per fer trontollar la corona britànica més fort que qualsevol escena morbosa de The crown.
I ara ha pujat al carro de la Generació del 98, que ha arribat per guanyar divertint-se i perquè qualsevol rival una mica més gran se senti vell i es qüestioni el seu futur en aquest esport.
McNulty abaixa la intensitat de l’entrenament. Puja a l’autobús, al refugi de l’equip d’Emirates, i busca uns minuts més tard el camí cap a la rampa de llançament, al cor de Banyoles. L’esperen 18 quilòmetres amb la imatge llunyana de l’estany, que ell, a gairebé 50 quilòmetres per hora i
Rohan Dennis, guanyador de la contrarellotge d’ahir.
amb el cap abaixat a prop del manillar, no tindrà temps de mirar. Això ho deixa per als cicloturistes, per als que busquen un passeig romàntic al costat del llac.
Acaba quart de l’etapa a un sol segon d’Almeida, que ja es va presentar al Giro amb tanta força que fins i tot es va vestir de rosa i es va proposar guanyar la carrera fins que van arribar els Dolomites.
I Almeida és el primer entre els que disputen la contrarellotge més enllà que per guanyar l’etapa, com el vencedor Rohan Dennis i el seu company Rémy Cavagna, segon.
És l’Almeida que es vesteix de líder en una carrera després de la seva exhibició al Giro, en la seva majoria d’edat ciclista, amb la seva fortalesa, per mirar de tombar un Ineos que situa Richie Porte, Adam Yates i Geraint Thomas en temps de disputar la general. Oposició voraç i terrible, fins i tot per a dos nois que no tenen por, dos joves corredors que es van descobrir a Itàlia.
La parella se situa al capdavant de la general davant un Movistar que ahir no va trobar el ritme de pedalada en la contrarellotge amb els tres líders una mica distanciats de la parella de 1998: Marc Soler, a 39 segons; Alejandro Valverde, a 46, i Enric Mas, a 51. No són temps bons, sobretot des que Valverde ha començat a abdicar per convertir-se en el líder emèrit del seu equip. Però a ell no se li pot exigir res. Sí potser col·locar-li una alfombra allà on roda i disfrutar el seu últim any, en una Volta que ha guanyat tres vegades.
n