Tragèdia humana al camp de refugiats
> Els crims tenen lloc després que el país es retirés d’una convenció contra els feminicidis
Almenys 15 morts, 400 desapareguts i desenes de milers d’evacuats és el tràgic balanç de l’incendi que ha destruït un camp de refugiats rohingyes a Cox’s Bazar, al sud-est de Bangladesh. La catàstrofe posa en relleu les míseres condicions en què viuen a la zona un milió de rohingyes fugits fa quatre anys de Birmània.
Meral Sivrikaya, 50 anys. L’home del qual s’estava divorciant va entrar a casa seva a la nit, per la finestra, i la va matar a ganivetades. Nagihan Üste, 33 anys. El seu nòvio li va disparar amb una arma de foc. Zilifnur Bakir, 23 anys. Després de 18 dies desapareguda, el seu cos va ser trobat enterrat en un bosc. Hatice Yildiz, 44 anys. Apunyalada pel seu marit, de qui es volia divorciar. Serpil Fikirli, 33 anys. El seu marit, amb qui havia discutit, es va dirigir on era ella per demanar-li perdó. Ella va acabar apunyalada. Rabia Dogan, 34 anys. Assassinada a trets per l’home del qual es volia divorciar.
Totes tenen tres coses en comú. Dues són molt òbvies: totes són turques i totes van morir en mans d’homes, en aquest cas, que eren els seus nòvios, marits o exmarits. L’últim que comparteixen és que han sigut assassinades en poc més de 24 hores: entre el 21 i el 22 de març del 2021: entre diumenge i dilluns passats.
Les seves morts s’han produït tan sols uns dies després que Turquia, per decisió i decret del seu president, Recep Tayyip Erdogan, sortís de la Convenció d’Istanbul, un tractat internacional auspiciat pel Consell d’Europa que protegeix les dones de la violència masclista i els feminicidis i estipula penes més severes per als abusadors i assassins.
El tractat contra la violència de gènere no agradava als sectors més conservadors i islamistes del país
El primer a firmar i a marxar
Turquia, el 2011, també amb Erdogan al comandament, va ser el primer país que la va firmar i va ratificar entre els 34 que ho han fet fins ara –entre els quals, Espanya–. I Turquia, ara, ha sigut el primer i únic país que l’ha abandonat (altres països europeus, no obstant, la van firmar en el seu moment però mai la van ratificar. Són Bulgària, Polònia, la República Txeca, Letònia, Lituània, Liechtenstein, Eslovàquia, Ucraïna i el Regne Unit).
La raó per la qual Turquia va decidir abandonar el tractat és que no agrada als sectors més conservadors i islamistes turcs, entre els quals hi ha el president. «La Convenció d’Istanbul, creada inicialment per promoure els drets de les dones, va ser segrestada per un grup de gent que pretenia normalitzar l’homosexualitat, que és incompatible amb els valors de la família turca. Per això ens hem retirat», va dir el cap de comunicacions del Govern turc, Fahrettin Altun.
Silenci d’Erdogan
Després de la decisió d’abandonar el pacte presa divendres de matinada, Erdogan no ha parlat en públic ni s’ha referit al tema, cosa que no ha evitat que sigui objecte de dures crítiques. L’oposició ha posat el crit al cel per la decisió unilateral del president. Des de dissabte passat i fins quan sigui necessari, els col·lectius feministes han organitzat manifestacions diàries perquè el Govern faci marxa enrere.
Segons les dades recollides per aquestes organitzacions, prop de 400 dones van morir en mans dels seus nòvios, marits, pares, germans o estranys l’any passat. Aquest 2021, la xifra ja és de 84 comptant les sis dels últims dies. Una mitjana de més d’una al dia.
n