Junts amenaça amb no investir Aragonès en la primera ronda
Els postconvergents reclamen poder gestionar els fons europeus i que Puigdemont piloti l’estratègia independentista
Tot acord requereix la seva escenificació. I si és entre independentistes, d’acord amb els precedents, més. A tres dies de la sessió d’investidura, en la qual el republicà Pere Aragonès se sotmetrà a la votació del Parlament per ser el nou president, Junts per Catalunya deixa en l’aire el seu suport. De moment. L’exigència a canvi d’un acord es basa en dues qüestions: pilotar els abundants fons europeus de reconstrucció (Next Generation EU) i, sobretot, que l’expresident Carles Puigdemont lideri tota l’estratègia independentista, al capdavant del Consell per la República.
Així ho va expressar ahir el secretari general de Junts, Jordi Sànchez, en una conferència a què va assistir el mateix Aragonès junt amb dirigents de la CUP i membres del Govern. En un to conciliador, l’amenaça de no votar divendres Aragonès va quedar marcada en aquesta frase: «Saps que res ens agradarà més a la gent de JxCat que puguis deixar el càrrec que ocupes i assumeixis tan aviat com sigui possible la presidència de la Generalitat, sigui d’aquí uns dies o unes setmanes. Ens és igual, però liderant un nou Govern del qual nosaltres formem part». Dies o setmanes, aquesta és la dicotomia que no ha agradat gens a ERC, que, amb tot, segueix amb l’ànim constructiu negociador.
No ha agradat perquè, tot seguit, Sànchez va assegurar que no hi ha alternativa a Aragonès, i que Junts no forçarà unes noves eleccions: «Que ningú s’equivoqui. JxCat no especularà ni jugarà al càlcul de noves eleccions, ni proposarà un candidat ni condicionarà qui ha de ser el candidat d’ERC». Llavors, ¿per què no recolzar Aragonès divendres si més endavant també se l’acabarà recolzant?
Malestar pel preacord
La qüestió sobre la taula per part de Junts té a veure amb un malestar profund amb l’acord previ entre ERC i la CUP, donat a conèixer
«Pere, res ens agradaria més a JxCat que siguis president d’aquí uns dies o unes setmanes» JORDI SÀNCHEZ SECRETARI GENERAL DE JUNTS PER CATALUNYA
diumenge, que no només concreta plans de Govern amb un clar gir a l’esquerra, sinó que –i això és el que no agrada a Junts– indica que al front independentista es dona un marge de dos anys per veure si fructifica la taula de diàleg amb l’Estat i després d’això es plantejaran alternatives com un referèndum.
Junts vol continuar encapçalant la via unilateral. Per això Sànchez en la conferència fins i tot va citar un fragment del llibre dels dirigents d’ERC Oriol Junqueras i Marta Rovira (Ens en sortirem) en què apunta a la via unilateral com una possibilitat. I per això JxCat vol «preparar altres vies». Sànchez no les ha concretat però en el programa electoral de Junts també s’inclou un possible nou referèndum sota auspici de la Unió Europea.
Però l’important ja no és tant què fer, sinó qui ho ha de decidir. I aquí hi ha el principal escull entre Junts i ERC, que Sànchez va deixar clar: «Ens hem de preparar en tots els àmbits, i s’ha de fer en el marc del Consell per la República on s’ha de debatre i prendre decisions per definir el camí de l’embat democràtic» contra l’Estat cap a la independència. És a dir, que Puigdemont ha de dirigir aquesta preparació. Una cosa que ni ERC ni la CUP estan disposats a cedir, malgrat que sostenen els dos partits –consultats després de la conferència de Sànchez– que hi ha marge per trobar una solució, sempre que quedi clar que no és el Consell el que té l’última paraula sinó que és un dels organismes a atendre en les decisions. Així ho exposa el pacte ERC-CUP.
Encreuament de propostes
Sànchez també va apel·lar a altres qüestions, com la falta de sintonia i lleialtat dels últims anys perquè el nou Govern no sigui «un Vietnam». Això ja entra al terreny dels intangibles, que també hi influeixen negativament. Però la realitat és més prosaica: aquest últim cap de setmana ERC va enviar a Junts la seva proposta de pla de Govern (la gestió socioeconòmica) i ahir a la tarda Junts va contestar amb un document sobre el mateix aspecte. No s’ha abordat encara el repartiment de carteres. I continua encallat el disseny de l’estratègia independentista.
ERC afirma que escoltant Sànchez no hi ha arguments perquè JxCat no recolzi divendres Aragonès. Junts creu que és Esquerra la que no ha volgut reunions a tres bandes entre els tres partits independentistes i que haurà de cedir en els fons europeus i el Consell de Puigdemont si vol pacte.
Però tornant a l’anàlisi purament racional, ERC es pregunta com és compatible posposar un acord si finalment Junts garanteix que n’hi haurà perquè no vol unes noves eleccions. I els de Puigdemont es resisteixen a afluixar la corda per demostrar que segueix en el pont de comandament de l’independentisme. Des de Barcelona i Waterloo.