Encara hi som a temps

¿Té algun sentit que les Balears s’omplin d’alemanys per Setmana Santa mentre els espanyols no hi podem anar? ¿És lògic que Madrid s’hagi convertit en el pati d’esbarjo dels francesos? Són les preguntes que es fan molts mitjans i que aquest dimecres arribaran a la sessió de control del Congrés. La resposta és òbvia. Es tracta d’una altra contradicció incomprensible en la gestió de la pandèmia.

La situació epidemiològica dels dos països és pitjor que l’espanyola. Venen amb PCR feta, és cert. El risc és més baix, però no és garantia de res. Quan es vol controlar de veritat l’entrada del virus, a més de PCR s’exigeix als viatgers que facin quarantena com està fent els vols procedents de Sud-àfrica i el Brasil. El veto al turisme estranger en aquesta Setmana Santa hauria de ser total. Ni tan sols els operadors del sector hi compten. Prefereixen salvar l’estiu.

Però aquest no és el debat prioritari. Els contagis que puguin portar aquests milers de visitants no són res comparats amb l’escalada que pot provocar la relaxació de les restriccions que viu la gran majoria de les comunitats. El tancament de les autonomies, els tocs de queda i la prohibició de reunions a les cases incloses al pla de la Setmana Santa són mesures adequades però insuficients davant les últimes dades.

Catalunya porta una setmana amb la incidència a l’alça; Madrid, un mes i mig sent la comunitat amb més contagis per habitant (més que Alemanya, per cert), i a nou autonomies la incidència a set dies és superior al 50% de la de 14 dies, un indici clar que la quarta onada està a la cantonada, com va reconèixer la ministra.

Si volem evitar-la s’ha de tornar a repensar el pla. Encara hi som a temps. El Consell Interterritorial de Salut que se celebra avui pot ser l’última oportunitat. França, Alemanya i Itàlia mostren el que pot passar-nos les pròximes setmanes. Ells pateixen ara la seva tercera onada. Nosaltres aniríem per la quarta.