El cosí del rei emèrit va declarar que pagava despeses a instàncies d’aquest
> Àlvar d’Orleans reitera davant la fiscalia que els diners gastats de la fundació Zagatka eren seus, i no de l’excap de l’Estat
L’entitat opaca va sufragar durant anys 8 milions d’euros en viatges de Joan Carles I i Corinna
Àlvar d’Orleans va declarar aquest dilluns a la fiscalia del Tribunal Suprem que, si va sufragar durant anys despeses de viatges de Joan Carles I, va ser amb els seus diners «i a requeriment» del llavors rei d’Espanya, segons fonts pròximes a l’aristòcrata.
Fonts coneixedores de la compareixença confirmen que el cosí de Joan Carles va remarcar el detall que hi va haver requeriments previs de l’exmonarca a cada sortida de capital de la fundació per sufragar els seus viatges. Àlvar d’Orleans va explicar que accedia als pagaments amb els seus propis fons per proporcionar al rei «discreció» en els seus desplaçaments.
Només quatre persones van participar a l’escena de la compareixença d’aquest testimoni clau davant la fiscalia espanyola, de tres hores i per via telemàtica. A Madrid escoltaven els fiscals Alejandro Luzón i Juan Ignacio Campos; al Palau de Justícia de Mònaco, Àlvar d’Orleans estava acompanyat per la fiscal general del principat, Sylvie Petit-Leclair.
El cosí del rei emèrit va acudir a la seva cita amb el ministeri públic sense advocats, al ser citat només com a testimoni. La fiscalia monegasca no li havia donat més detalls sobre la rogatòria espanyola que li va arribar, i que va avançar EL PERIÓDICO.
Fonts del seu entorn expliquen que la declaració va ser molt similar a la que, el 2018, va prestar, també com a testimoni, davant el fiscal suís Yves Bertossa, que investiga suposats blanquejos de capital a la banca ginebrina. De nou, D’Orleans va remarcar que els diners gastats de la fundació Zagatka –uns vuit milions d’euros principalment en viatges de l’emèrit i Corinna– són seus, i que ell no ha fet de testaferro per a Joan Carles.
Hisenda espera papers
Els estatuts de la fundació, domiciliada a Liechtenstein i dedicada a donar recolzament financer a la família del seu propietari, van canviar el juny passat retirant el rei emèrit i Felip VI com a beneficiaris, i deixant-hi només la família d’Àlvar d’Orleans.
La seva comptabilitat continua sent matèria clau per a la Hisenda espanyola, que l’espera des de fa tres setmanes. El 4 de març passat, set dies després que transcendís la segona regularització de Joan Carles I i gairebé una quinzena després que aquesta es portés a terme, el seu advocat, Javier Sánchez-Junco, es va dirigir a la fundació per demanar-li tota mena de factures i comprovants d’emissions de diners i de despesa que serveixin per explicar a Hisenda la veracitat del declarat.
S’obren línies de divergència entre el que el rei emèrit explica a Hisenda i el que el seu cosí relata a la fiscalia. En el seu comunicat del 26 de febrer anunciant la segona regularització de Joan Carles I, el lletrat del monarca abdicat no va parlar de donacions. El comunicat va anunciar que la segona regularització «es correspon amb les rendes derivades de l’assumpció, per la fundació Zagatka, de determinades despeses per viatges i serveis realitzats per Sa Majestat», sense més detalls.
«Si aquests pagaments no fossin contraprestació per cap servei i tampoc suposessin un reconeixement de la titularitat dels fons de la fundació, estaríem davant unes donacions, i la segona regularització no faria efecte, ja que s’hauria d’haver realitzat davant l’Administració tributària de la Comunitat de Madrid per l’impost de donacions i no a l’Agència Estatal», considera el president del sindicat GESTHA de tècnics d’Hisenda, Carlos Cruzado.
El 3 de març passat, Àlvar d’Orleans va negar en un comunicat que el rei emèrit hagi prestat serveis a la fundació, i va reiterar que ell no és testaferro del seu parent. D’Orleans i Joan Carles són cosins tercers, per la qual cosa les seves entregues de diners no poden albergar-se sota les reduccions de l’impost (fins a un 99%) previstes a Madrid per a donacions entre familiars directes: de pares a fills, entre cònjuges i entre germans.
Després del «generós regal» de 100 milions de dòlars del rei de l’Aràbia Saudita del qual va parlar el gestor Arturo Fasana davant el fiscal Bertossa, i després de les aportacions «per admiració» de l’empresari mexicà Allen Sanginés per nodrir targetes opaques del rei emèrit, per tercera vegada des que afloren la fortuna i les despeses de Joan Carles de Borbó, diners dels quals ha disposat l’excap de l’Estat, s’atribueixen en una instància oficial a cessions d’un tercer.