El PP sospesa trencar amb el seu líder municipal a Barcelona
> Els populars, farts de les humiliacions de Bou, perdrien 107.000 € a l’any de subvenció, sis assessors i tres consellers
Josep Bou ha aconseguit afartar el PP. Les seves diferències amb el partit van néixer gairebé amb el mandat, el primer que l’empresari panificador viu a l’Ajuntament de Barcelona, la seva primera etapa en la política. Va entrar com un elefant en una terrisseria, entenent com a terrisseria no el consistori sinó el partit: té molt més bona relació amb regidors d’altres grups que amb l’altre representant del seu, Óscar Ramírez.
El PP sospesa trencar amb Bou malgrat que aquesta decisió li causaria no pocs perjudicis. Com que res indica que l’empresari accepti abandonar l’ajuntament, tant ell com Ramírez es convertirien en regidors no adscrits. Al no existir el grup, es perdria la subvenció anual que rep, 107.000 euros anuals, així com sis assessors i tres consellers. Ni Bou ni Ramírez podrien presentar iniciatives.
Fa un any, semblava impossible que els populars tallessin en sec, malgrat que Bou ja havia aconseguit indignar-los. Havia fet fora dos assessors, Alfredo Bergua, vicesecretari de Comunicació del PP de Barcelona, i Miguel Raposo, president del PP de Gràcia, i Joan Castelló, cap de comunicació del PP a l’ajuntament des del 2007.
Ara els populars continuen indignats però, a més, estan farts d’humiliacions. La cirereta han sigut les destitucions de dos consellers de districte, Xavier Cañigueral, president del partit a les Corts, i Isaac Martín, president a Sarrià-Sant Gervasi, i un assessor, l’exregidor Eduardo Bolaños, cap de gabinet del president regional del partit, Alejandro Fernández. Bou les va comunicar dimarts i tindran efecte el 31 de març, si res canvia.
El PP no només mira amb recel Bou pel seu menyspreu al partit, sinó que estan convençuts que l’empresari es prepara per ser el cap de llista de Vox en les municipals del 2023. El mateix Bou va declarar la setmana passada a Betevé que no exclou ser alcaldable de Ciutadans o Vox: «Em veig sent candidat de qualsevol partit constitucionalista». Bou va afegir llavors que només se n’aniria si el president del PP, Pablo Casado, li ho demana, i va afegir: «No vol que me’n vagi».
Potser ara això ja no és així. En un context en el qual els populars sumen incorporacions per part de Ciutadans, no és exagerada la previsió que el PP recuperi el 2023 algun dels regidors perduts en mans del partit d’Inés Arrimadas en les últimes dues eleccions. Però menys forassenyat és donar per fet que Vox té possibilitats d’entrar a l’ajuntament d’aquí tres anys.
Dimarts, les agrupacions del PP de set dels deu districtes de Barcelona (tots menys HortaGuinardó, Nou Barris i Sants) van firmar un comunicat en el qual demanen que Bou «dimiteixi com a president del grup municipal del PP a l’ajuntament i torni l’acta de regidor perquè pugui ser ocupada per un dels afiliats del Partit Popular». Si Bou renunciés, Inma Delgado el substituiria com a regidora popular.
Les destitucions d’assessors, càrrecs i consellers de districte han esgotat la paciència del partit
Sol faltar al respecte
El text critica les destitucions dels dos consellers, fetes «sense consultar la direcció del partit», demana que es revoquin, i remarca que Bou sol faltar al respecte a integrants del partit. També recorda la seva disposició pública a ser candidat d’altres partits i critica nomenaments de gent afí a l’empresari. La carta està firmada pels presidents i secretaris generals d’aquests set districtes. Aquest diari va intentar obtenir la versió de Bou, però fonts pròximes a ell afirmen que prefereix no parlar del tema ara com ara.
n