El dia de la marmota

Els últims recomptes mostren que Israel podria ser governat per una coalició d’extrema dreta liderada per Netanyahu i un parlament més fragmentat que mai. L’aclaparadora majoria que representen els escons a la dreta simbolitza l’evolució de l’arena política israeliana. Després de 15 anys al poder, Bibi ha demostrat que farà tot el possible per mantenir-s’hi. Les eleccions s’han convertit en mers plebiscits entorn de la seva persona, i una cinquena ronda no sembla inversemblant.

Netanyahu també ha fet tot el que estava a les seves mans per aprofundir l’asimetria de poder del conflicte palestinoisraelí. Excepte quan es tracta d’atacs des de Gaza, el públic israelià no es mostra preocupat pel que passa a l’altre costat dels respectius murs. Qualsevol possibilitat de govern alternatiu, i tot i que inclogués l’anomenada esquerra, seria una opció poc encoratjadora per al poble palestí.

Aquesta cita electoral ha portat a parlar més dels ciutadans palestins d’Israel. Un grup de formacions va crear el 2015 la Llista Conjunta, iniciativa que va donar esperances de més representativitat però que avui ha implosionat. Després d’anys de comentaris racistes i una llei en virtut de la qual el país pertany només al poble jueu en la seva totalitat, Netanyahu va aprofitar la gravíssima situació d’inseguretat que ell mateix ha creat per festejar el partit islamista Ra’am com a recolzament extern per a un govern en minoria.

Al maig se celebraran eleccions a l’Autoritat Palestina, fortament criticades per l’absència de democràcia interna i la seva limitada significació com a prova de democràcia nominal exigida en el marc de la sacrosanta solució de dos Estats. Una cita electoral i l’altra són percebudes cada vegada amb més intensitat, com una pantomima en una realitat d’un únic Estat d’apartheid: sota una única sobirania israeliana, els drets i llibertats palestins depenen del lloc de residència, contínuament subsumits als privilegis dels jueus israelians.