L’oposició es llança contra el rescat de l’aerolínia Plus Ultra
> Vox es querella contra la SEPI, el PP demana obrir una investigació i Cs reclama la compareixença de diversos ministres
Onada de crítiques polítiques de l’oposició al rescat de l’aerolínia Plus Ultra davant el qüestionament a la seva consideració com a «estratègica» i «viable», així com per una presumpta vinculació amb Veneçuela i un suposat «entramat societari» que portaria a ubicar la matriu a Panamà. Vox ha interposat una querella per presumptes delictes de prevaricació i malversació de cabals públics contra el Consell de Ministres i la Societat Espanyola de Participacions Industrials (SEPI). El Partit Popular va sol·licitar la creació d’una comissió d’investigació al Congrés «per saber si els diners posats per l’Estat (...) acabaran als comptes de Podem», i Ciutadans va sol·licitar la compareixença dels ministres d’Economia, Hisenda i Transports, Nadia Calviño, María Jesús Montero i José Luis Ábalos, respectivament.
El Consell de Ministres va aprovar el 9 de març un rescat de 53 milions d’euros amb càrrec al Fons de Recolzament a la Solvència de les Empreses Estratègiques de la SEPI. El motiu que va esgrimir va ser que el transport aeri és un sector estratègic per se i Plus Ultra és, a més, una «aerolínia de nínxol» amb un tipus de client «diferent» del de la resta. Majoritàriament, migrants que viatgen entre Espanya i Llatinoamèrica (l’Equador, el Perú i Veneçuela). A més, també va argumentar que ocupa 345 treballadors directes i més de 2.500 d’indirectes.
El debat no va tardar a generar-se a l’aprofundir en l’activitat de l’aerolínia. Segons les estadístiques d’Aena, va operar un total de 823 vols el 2019, dels 2,3 milions que hi va haver en total. I va transportar 156.139 passatgers dels 275 milions de passatgers totals. Una altra companyia rescatada per la SEPI com Air Europa va transportar 19 milions de passatgers aquell any. I compta només amb quatre avions a la seva flota. A més, acumula números vermells des de l’inici de les seves operacions, el 2015, amb pèrdues de 2,1 i 2,7 milions d’euros el 2019 i 2020, respectivament, segons les xifres recollides per Ciutadans.
La formació taronja, a més de la compareixença de diversos ministres, va demanar opinió a la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència (CNMC), però l’autoritat espanyola té funcions merament consultives «abans» que es concedeixi l’ajuda, segons va assegurar la seva presidenta, Cani Fernández, en comissió parlamentària, ahir. L’organisme preceptiu és ara la Comissió Europea, a qui Ciutadans també ha enviat una carta.