Crucigrama polític a Israel
Amb el progrés de la campanya de vacunació a Israel no n’hi ha hagut prou per donar al primer ministre en funcions, Benjamin Netanyahu, una majoria suficient que li evités encarar un llarg i treballós procés negociador, segurament de mesos, amb els partits que representen el fonamentalisme mosaic, l’extrema dreta laica i potser l’islamisme, que s’ha presentat a les legislatives amb la Llista Unida Àrab, encapçalada per Mansour Abbas. Els sondejos a peu d’urna no s’han confirmat i les quartes eleccions en dos anys vaticinen una agitada vida al Govern en funcions i una gran incertesa en el futur de Netanyahu, necessitat de seguir al capdavant de l’Executiu per contrarestar l’acció dels jutges, que l’acusen de corrupció. I alhora, atorga nova vida a l’intrigant Naftali Bennett, líder de Yamina, una formació ultra que amb només set diputats podria exigir carteres importants si, com sembla, exerceix un paper determinant per completar la majoria. El fet que en un Parlament de 120 escons hagin aconseguit representació fins a 13 candidatures i que la configuració de dos blocs antagònics tendeix més a la geometria variable que a la cohesió interna complica enormement arribar a acords. L’atomització de partits, amb el Likud de Netanyahu com a únic supervivent amb pes de l’anyenc bipartidisme imperfecte – el laborisme va deixar de ser una força decisiva fa temps–, condemna al barroquisme unes negociacions sovint indesxifrables per a l’opinió pública que desemboquen en coalicions de Govern extremadament febles.
Enmig d’una crisi econòmica, comporta molts riscos per a Netanyahu veure’s forçat a convocar de nou eleccions abans que s’acabi l’any. Però de moment, hi ha alguns interessats a allargar les negociacions. S’hi compta Yair Lapid, l’exestrella de la televisió que lidera Yesh Atid, un partit centrista laic que ha obtingut 17 escons i que aspira a ser el motor d’una coalició arc de Sant Martí que desbanqui Netanyahu després de 12 anys al capdavant del Govern. I un interès similar a demorar el desenllaç té Benny Gantz, l’efímer aliat del Likud que, d’acord amb el que es va firmar l’any passat, podria convertir-se en un inesperat primer ministre en funcions al novembre si aleshores continuen encallades les negociacions.
En bona lògica, ni Gantz, que amb Blau i Blanc ha passat de 31 a 8 escons, ni Abbas, disposat a pactar amb qui garanteixi inversions que beneficiïn els àrabs d’Israel, haurien de tenir possibilitats d’influir en el procés, però res és descartable en l’afany de Netanyahu d’armar una majoria de Govern. Tot és possible a condició de resoldre el crucigrama, fins i tot que cap dels implicats en les negociacions esmenti almenys una vegada el conflicte amb els palestins.
Les quartes eleccions en dos anys vaticinen una agitada vida al Govern en funcions i una gran incertesa en el futur de Netanyahu
n