¿De què serveix (o no) l’etiqueta Nutri-Score?
L’etiqueta Nutri-Score, que ha indignat productors d’oli i pernil, no és la panacea de la dieta saludable. Tot i això, pot dirigir els consumidors i la indústria cap a opcions més sanes. L’OMS i Europa exigien un etiquetatge d’aquest tipus des de fa més d
L’etiqueta nutricional de colors i lletres Nutri-Score, que el Govern vol oficialitzar al llarg del 2021, ha desencadenat un agre debat. El ministre de Consum, Alberto Garzón, pretén presentar abans que s’acabi l’abril un reial decret que fixaria aquest logotip com l’etiquetatge nutricional frontal oficial (tot i que no obligatori) a Espanya.
El Nutri-Score assigna a cada producte una nota de la A a la E. Es basa en 7 nutrients presents en 100 grams (o 100 mil·lilitres) de producte: 4 de desfavorables (calories, sucres, greixos saturats i sal) i 3 de favorables (presència de fruites i verdures, fibres i proteïnes). Per a cada un, s’assignen punts d’acord amb unes escales. Després es resten els punts favorables dels desfavorables. El resultat s’assigna a una de les 5 lletres, d’acord amb quatre llindars. Escales i llindars es basen en estadístiques.
A més, hi ha correccions per evitar que productes amb alta puntuació desfavorable obtinguin igualment una bona nota. També hi ha modificacions per als formatges, les begudes i els greixos afegits. En aquests casos, l’algoritme sense modificació col·locava gairebé tots els productes a la mateixa classe, sense permetre una distinció clara. L’algoritme és públic i els set indicadors són els que han de ser a l’etiqueta perquè la Unió Europea (UE) ho mana. El sistema va ser creat a la Universitat d’Oxford i adoptat a França el 2014. Sis països més, incloent-hi Espanya, han notificat la seva intenció d’adoptar-lo.
Alguns equívocs
El 2004 l’OMS va demanar un etiquetatge frontal per pal·liar les malalties metabòliques. El 2006 un reglament europeu va ordenar l’adopció de perfils nutricionals. «Avançar en l’etiquetatge és una obligació. L’obesitat és una prioritat de salut pública i s’han d’establir mesures legals per a aquesta lluita», afirma Pepa Plana, integrant de l’Observatori de Bioètica i Dret de la Universitat de Barcelona i professora a la Universitat de Wageningen.
Una vegada que un consumidor ha decidit comprar un determinat