Caçadors de virus en ratpenats
Un equip de científics analitza a les Filipines els cicles biològics dels quiròpters per intentar desxifrar quins factors poden desencadenar noves epidèmies. Són reservoris naturals de malalties greus en humans com els coronavirus, l’Ebola o la MERS.
Un grup d’investigadors amb llums i amb vestits protectors s’afanyen a desenredar les urpes i ales dels ratpenats atrapats en una gran xarxa al vespre a la província filipina de Laguna. Els científics col·loquen acuradament els diminuts animals en bosses de tela per ser retirats, mesurats i netejats, amb els detalls registrats i la saliva i la matèria fecal recollida per analitzar-la abans de tornarlos a la natura.
Els investigadors, que s’anomenen a ells mateixos caçadors de virus, s’encarreguen d’atrapar milers de ratpenats per desenvolupar un model de simulació que esperen que ajudi el món a evitar una pandèmia similar a la Covid-19, que ha matat gairebé 2,8 milions de persones a tot el món.
El model, finançat pel Japó, serà desenvolupat durant els pròxims tres anys per la Universitat Los Baños de Filipines, que espera que els ratpenats ajudin a predir la dinàmica d’un coronavirus mitjançant l’anàlisi de factors com ara el clima, la temperatura i la facilitat de propagació, fins i tot als humans
Buscant altres soques
«El que estem mirant d’investigar són altres soques de coronavirus que tenen el potencial d’afectar els humans», afirma l’ecòleg Philip Alviola, líder del grup, que ha estudiat els virus dels ratpenats durant més d’una dècada. «Si coneixem el virus per si mateix i sabem d’on va venir, sabrem com aïllar-lo geogràficament», afegeix.
Més enllà del treball al laboratori, la investigació requereix llargs viatges pel camp, que impliquen caminar durant hores a través d’una espessa selva tropical i precàries caminades nocturnes per muntanyes cobertes de roques, arrels d’arbres, fang i molsa.
El grup també té per objectiu els refugis per a ratpenats als edificis, col·locant xarxes de boira abans que es faci fosc per atrapar ratpenats i extreure mostres a la llum de les torxes.
Els investigadors subjecten els ratpenats pel cap mentre els insereixen petits hisops a la boca i registren la seva mida amb regles de plàstic per mirar de veure quina de les més de 1.300 espècies i 20 famílies de ratpenats són més susceptibles a les infeccions i per què. I utilitzen vestits de protecció, màscares i guants quan entren en contacte amb els ratpenats com a precaució per no contraure el virus. «És realment aterridor», assegura Edison Cosico, que està ajudant Alviola en la investigació. «No se sap mai si el ratpenat ja és portador [del virus o no]», afegeix. «El que busquem és esbrinar si hi ha més virus de ratpenats que puguin transmetre’s als humans. Mai sabrem si el pròxim és com la Covid», relata.
La major part dels exemplars capturats són ratpenats de ferradura, que se sap que allotgen el coronavirus, i també noves variants del coronavirus.
Els ratpenats de ferradura figuren en dues de les investigacions dels experts de l’Organització Mundial de la Salut sobre els orígens del virus SARSCoV-2 que causa la Covid-19.
Les espècies hostes, com els ratpenats, generalment no mostren símptomes dels patògens, tot i que poden ser devastadors si ho transmeten a humans o altres animals.
Altres virus perillosos
Els virus mortals que s’han originat en els ratpenats inclouen l’Ebola i altres coronavirus, la síndrome respiratòria aguda greu (SARS) i la síndrome respiratòria de l’Orient Mitjà (MERS).
L’augment del contacte i la interacció dels éssers humans amb la vida salvatge posa de manifest que el risc de transmissió de malalties és ara més alt que mai, segons assegura l’ecologista de ratpenats Kirk Taray. «Al tenir dades de referència sobre la naturalesa i l’aparició d’un virus potencialment zoonòtic [que pot transmetre’s d’animals a humans] en els ratpenats, d’alguna manera podem predir possibles brots», assegura.
n