Denúncia per l’homofòbia contra l’alcalde de Terrassa
Ballart ha tornat a rebre insults a les xarxes socials per la seva orientació sexual. L’Observatori contra l’Homofòbia l’ha portat a la Generalitat.
El Tribunal Suprem sosté en una sentència que l’impagament d’una pensió alimentària «pot configurar-se com una espècie de violència econòmica, ja que l’incompliment d’aquesta obligació deixa els propis fills en un estat de necessitat en el qual, davant la seva curta edat, i manca d’autosuficiència, necessiten aquest aliment» de la persona «obligada a prestarlo», primer per «una obligació moral i natural» i, si aquesta no arriba, ho haurà de ser per una decisió judicial.
Els magistrats de l’alt tribunal argumenten que si es produeix l’incompliment de pagar la pensió, el progenitor que té la custòdia dels fills ha «de portar a terme un excés en el seu esforç i cura i atenció, privant-se d’atendre les seves pròpies necessitats per cobrir les obligacions» de la persona que no compleix l’acordat o l’establert en una resolució judicial. I incideixen que, al substituir amb «el seu esforç personal» l’impagament, al final «s’exerceix una doble victimització». És a dir, «sobre els fills com a necessitats d’uns aliments que no reben i sobre el progenitor que ha de substituir l’obligat incomplidor per haver de cobrir els aliments que no proporciona l’exparella, que és a qui li correspon».
La sentència recalca que es pot «denominar aquestes conductes com a violència econòmica» per «suposar l’incompliment d’una obligació que no s’hauria d’exigir ni per llei, ni per resolució judicial, sinó que hauria de complir-se pel mateix convenciment» del progenitor de «cobrir la necessitat dels seus fills». Tot això, precisa, «des del punt de vista de l’enfocament que d’obligació de dret natural» té la comesa del pagament d’aliments.
No obstant, a l’entendre dels jutges, «pels incompliments que es produeixen ha de ser el legislador el qui configuri aquesta obligació» per llei i «els tribunals els que resolguin aquests conflictes que no haurien d’existir, per l’exigència moral i natural del progenitor», que ha de pagar aquesta pensió «per no deixar desproveïdes les necessitats dels seus propis fills, i sense anteposar mai els seus desitjos i/o preferències als d’aquests», ja que «no són desitjos o preferències, sinó necessitats d’aquests». El Suprem es pronuncia d’aquesta manera en una sentència en la qual condemna un home, que va deixar d’abonar 34.634 euros als seus fills, a la pena de sis mesos de presó pel delicte de l’article 227 del Codi Penal i manté la condemna per alçament de béns, per haver-se despatrimonialitzat dolosament, per evitar el pagament de la pensió.
Segons els jutges, malgrat l’al·legat del recurrent, «hi va haver ocultació i sostracció dels béns i actius pertanyents a la societat amb la consegüent impossibilitat que aquests quedessin afectats al pagament dels deutes», així com intencionalitat en les «maniobres de despatrimonialització» dels seus béns. Tot i així, l’Alt Tribunal redueix la pena inicialment imposada per l’Audiència de Mallorca, d’un any de presó, a sis mesos pel delicte d’impagament de pensions. I en l’alçament de béns, de tres anys de presó a un any i sis mesos.
nL’Observatori contra l’Homofòbia de Catalunya (OCH) ha denunciat davant la Generalitat l’assetjament homòfob a què es veu sotmès l’alcalde de Terrassa (Vallès Occidental), Jordi Ballart, que dimarts passat va tornar a rebre insults i comentaris a les xarxes referents a la seva orientació sexual, informa l’agència Efe.
El mateix alcalde ha notificat al servei d’Atenció Integral LGTBI «perquè procedeixi d’ofici» un tuit dirigit a ell en el qual l’autor va escriure: «Si esperes que l’alcalde et respongui a aquest post ho tens fotut... Respon al que li interessa i ho fa molt gallet però a això no respondrà... No veus que el seu cul s’alimenta de salsitxa marroquina».
«No diré que hi estic acostumat, perquè mai ens podem acostumar que ens faltin al respecte, però no és la primera vegada i segurament no serà l’última», ha replicat Ballart.
«És insuportable aquest degoteig d’odi constant per la seva persona», remarca l’escrit
El president de l’Observatori contra l’Homofòbia, Eugeni Rodríguez, va informar que han comunicat aquest nou atac homòfob contra l’alcalde de Terrassa a la Generalitat «perquè activi el règim sancionador de la llei contra l’homofòbia 11/2014» i també han comunicat el fet al Síndic de Greuges.
L’OCH ha denunciat «l’assetjament homòfob» que pateix contínuament Ballart i ha fet una crida a «manifestar el rebuig als atacs i a mostrar la solidaritat amb l’alcalde».
«Ja són moltes les agressions patides per Jordi Ballart com a alcalde i gai. És insuportable aquest degoteig d’odi constant envers la seva persona. No podem naturalitzar la violència envers les persones LGTBI i cal activar tots els mecanismes legals necessaris per aturar i condemnar aquests incidents de manera eficient i efectiva», ha assenyalat el president de l’OCH.
El mes de juny passat, un grup de veïns de Terrassa va assenyalar un regidor del PSC també per abocar insults homòfobs contra l’alcalde, tal com va recollir una carta publicada en diversos mitjans locals. El consistori va obrir una investigació al respecte. L’assumpte va provocar una irada reacció dels socialistes de Terrassa, que van negar les acusacions i van anunciar una querella contra aquests veïns.
El 2016, el mateix alcalde Ballart va denunciar davant la policia haver rebut amenaces homòfobes a través de les xarxes socials. Tres anys després, es va repetir l’episodi quan alguns contenidors i parets de la ciutat van aparèixer amb pintades amb «Ballart marica» i un símbol nazi.
Rodríguez també ha lamentat que en els sis anys de vida de la llei 11/2014 han denunciat 818 incidències LGTBI-fòbiques, mentre que la Generalitat, a través del Departament de Treball, Afers Socials i Famílies, únicament ha imposat 12 sancions, és a dir, l’1,04% del total de casos.
Segons el president de l’OCH, «hi està havent un augment d’un 25% de denúncies per LGTBIfòbia durant l’últim any, cosa que fa inajornable l’aprovació per part del nou govern del reglament de la llei».
n