Un psicoanalista caribeny a la fàbrica de brodats
Carlo Padial roda aquests dies a la Roca del Vallès i Barcelona ‘Doctor Portuondo’, una sèrie de sis capítols produïda per Filmin i protagonitzada per Jorge Perugorría i Nacho Sánchez que adapta el seu hilarant llibre de memòries psicopatològiques del mat
Poc abans de morir el 2005, el doctor Juan Antonio Portuondo, un excèntric psicoanalista cubà exiliat a Barcelona que combinava la devoció per Freud amb uns cops de geni típicament tropicals, va confessar a Carlo Padial que planejava continuar visitant els seus pacients després de mort. En aquells dies, Padial havia pres la decisió de posar fi als seus cinc anys de teràpia, de manera que l’advertència del doctor li va sonar més a amenaça de malson que a una altra cosa. Des d’aleshores, la presència fantasmagòrica de Portuondo no ha deixat de perseguir el cineasta i escriptor barceloní, que el 2017 va mirar de saldar el deute amb el seu piscoanalista mort dedicant-li l’hilarant i torbador llibre de memòries psicopatològiques Doctor Portuondo (Blackie Books). Però allò no va ser suficient per deixar conclosa la contratransferència des del més enllà, de manera que Padial ha decidit fer ara un nou intent i regalar al seu terapeuta tota una sèrie.
I no és una sèrie qualsevol. Doctor Portuondo, que es roda aquests dies a la Roca del Vallès i Barcelona, és la primera sèrie produïda per Filmin. La iniciativa és conseqüència de l’èxit de la plataforma catalana de streaming, obligada per llei a destinar el 5% dels seus beneficis a finançar noves produccions. Filmin, la facturació del qual el 2020 va rondar els 15 milions d’euros (més del doble que l’any anterior), s’ha embarcat també en la producció de les noves pel·lícules d’Agustí Villaronga i Marc Ferrer i es proposa tirar endavant dues o tres sèries pròpies a l’any a partir del 2022.
Estrena a l’octubre
«Ens fa molta il·lusió que ens escollissin per fer la primera sèrie de Filmin», apunta Padial en una pausa del rodatge. «L’encàrrec era ideal, perquè des del primer moment ens van donar llibertat absoluta i estem portant a terme el projecte tal com el vam concebre». El plural inclou el seu soci imprescindible Carlos de Diego, que ha treballat amb el realitzador en l’adaptació del llibre i que també va conèixer Portuondo en els seus dies de fúria i psicoanàlisi. Els sis capítols de mitja hora que componen la sèrie, que Fimin estrenarà a l’octubre, se centren en la primera meitat del llibre, que, segons el parer del seu autor, és la més humorística i la que millor reflecteix el contrast entre l’extravertit home d’acció del segle XX (Portuondo) i el neuròtic narcisista incapaç de sortir de si mateix tan propi del segle XXI (Padial).
Som a la fàbrica de Textiles y Bordados S.A., una empresa de la Roca del Vallès dedicada a l’elaboració de puntes i brodats que, a jutjar per la magnificència de les instal·lacions, ha viscut dies millors. Ara, amb el negoci minvat, lloga una part de les seves dependències per acollir rodatges i allà és on l’equip de la directora artística Marta Collell ha recreat el Centre Internacional de Psicoanàlisi, el lloc en el qual el terapeuta cubà impartia el seu estrany magisteri entre glopades de fum de pipa i glops de whisky Johnnie Walker.
El despatx de Portuondo, assenyala Padial al seu llibre, «tenia alguna cosa de decorat de la BBC o de lloc on es filma una obra de teatre per a la tele sueca». Collell ha fet una bona feina, perquè aquesta és la impressió que transmet la consulta instal·lada en Textiles y Bordados S.A., amb la seva alfombra persa, el seu mobiliari vintage i les seves parets revestides de fusta en les quals conviuen peces d’artesania africana i làmines emmarcades amb taques de Rorschach. Dos elements provoquen, no obstant, una particular estranyesa: entre les cintes de casset escampades sobre la taula de treball del doctor n’hi ha una d’Aires navideños de Manolo Escobar i qui apareix estirat al divan no és Nacho Sánchez, l’actor que interpreta Carlo Padial (el pacient), sinó el Juan Antonio Portuondo en persona encarnat en el seu compatriota Jorge Perugorría.
L’únic Portuondo possible
«De vegades s’estirava al divan perquè considerava que els seus conflictes eren molt més interessants que els meus», explica Padial sobre el seu terapeuta, un «lleó psicoanalític» a qui li hauria encantat veure’s convertit en heroi d’una sèrie de televisió. «Estic convençut que s’hauria sentit superorgullós i hauria rigut molt amb la interpretació que en faig». Padial assegura haver tingut clar «des del minut u» que Perugorría era l’únic Portuondo possible. «Si Jorge no hagués acceptat, potser
‘Doctor Portuondo’ és la primera incursió de Filmin en la producció de ficció seriada
La sèrie, diu Padial, reflecteix el contrast entre l’home d’acció del segle XX i el narcisista del XXI
Fascinat pel doctor, a Perugorría li costa separar-se de Portuondo quan no està rodant
hauríem plantejat a Filmin fer una altra cosa».
Caracteritzat amb una perilla, una corbata de llacet, una pipa, una armilla de punt i uns botins, l’actor havà compon un molt convincent psicoanalista caribeny i es manté aferrat al personatge fins i tot en els moments en què no roda. «Ja en la primera lectura del guió em vaig quedar fascinat per aquest cubà brillant –relata Perugorría–; un home que es va veure atrapat en un món, el del socialisme real, que era el més contrari a la psicoanàlisi que es pugui pensar, així que va haver d’anar-se’n».
L’actor parla amb tant entusiasme del doctor que Padial es veu obligat a advertir-li: «Ara l’ombra del terapeuta et perseguirà». I Perugorría respon: «Estic segur que seguirà amb mi bastant temps». Com es veu, Portuondo no només manté el contacte amb el seu cercle de neuròtics des del més enllà, sinó que s’espavila per aconseguir nous pacients. A partir de l’octubre, n’hi haurà sens dubte molts més.
n