¿Qui fabrica les vacunes?
La producció global de vacunes contra el coronavirus està en mans d’unes desenes de productors repartits pel món. La falta de fabricants especialitzats dificulta l’escalat.
La recepta d’una vacuna és infinitament més complexa que la recepta d’un croissant. I sí. És una premissa òbvia. Però aquesta és, indirectament, la idea que protagonitza un dia sí l’altre també la gran majoria de notícies sobre vacunes. Expliquem detalladament, per exemple, la notícia del dia. La guerra oberta entre la Unió Europea i el Regne Unit pel repartiment de la vacuna d’AstraZeneca s’explica, més enllà dels habituals embolics geopolítics, per l’escassetat d’aquests medicaments. I la falta de dosis, al seu torn, es deu al complicat procés de fabricació de les vacunes contra la Covid19, la manca de productors especialitzats i una infinitat de traves logístiques.
En aquests moments, només quatre vacunes han aconseguit l’autorització de l’Agència Europea del Medicament (EMA). Aquestes quatre fórmules, per tant, són les úniques que es poden repartir entre els Vint-i-set. Es tracta de la vacuna de Pfizer i BioNTech; la de Moderna; la d’AstraZeneca i Oxford, i la de Janssen. La producció d’aquests medicaments depèn d’un grapat de productors repartits pel món i d’un procés de fabricació transfronterer.
Les vacunes de Pfizer i Moderna, per exemple, es fabriquen entre els Estats Units i Europa. Les dues firmes, la vacuna de les quals està basada en ARNm, divideixen la producció d’antígens i l’embotellament de les vacunes en diferents centres; per la qual cosa una mateixa vacuna comença a fabricar-se en un lloc del món i acaba d’envasar-se en l’altre extrem.
Les vacunes ideades per AstraZeneca i Oxford es produeixen en 25 plantes repartides per 15 països del món. El principal productor fins ara és el Serum Institute de l’Índia; un dels fabricants de medicaments més grans del món. El circuit de fabricació europeu passa per la fabricació de la substància activa als Països Baixos i Bèlgica i acaba amb l’envasament de la vacuna a Itàlia. Segons ha transcendit en les últimes setmanes, la farmacèutica manté converses amb altres empreses per ampliar la seva capacitat de producció.
Països amb més producció
La gran complicació d’aquestes fórmules, respecte a les seves homòlogues d’ARNm, és que la seva producció implica treballar amb cultius cel·lulars. I aquests, com qualsevol forma de vida, poden comportar-se d’una manera impredictible, complicant així els processos de fabricació a gran escala.
Sobre el paper, els tres països amb més capacitat de producció de vacunes són els Estats Units, l’Índia i la Xina. En aquest ordre. A la pràctica, no obstant, les nacions que més vacunes de Covid-19 han produït fins ara són la Xina, els Estats Units, Alemanya, Bèlgica i l’Índia. Segons una recent anàlisi d’Airfinity, la Xina ja ha fabricat 142 milions de vacunes contra la Covid-19; els Estats Units, 103 milions; Alemanya i Bèlgica, 70 milions, i l’Índia, 42 milions més.
La firma amb més vacunes produïdes fins ara és Pfizer, amb més de 119 milions de dosis fabricades. La segueix Sinovac (de la Xina) amb 91 milions; AstraZeneca, amb 83 milions, i Moderna, amb 61 milions. El balanç més optimista pronosticava que el 2021 la fabricació de vacunes arribaria als 9.500 milions de dosis. Ara com ara, el total de vacunes produïdes ascendeix a poc més de 400 milions.n
Els països que més dosis han creat són la Xina, els Estats Units, Alemanya, Bèlgica i l’Índia