Les quatre evidències de la caixa b que contradiuen Aznar i Rajoy
Doble sentència judicial
La sentència de l’Audiència Nacional que va provocar la caiguda del Govern de Mariano Rajoy, el juny del 2018, estableix que el PP es va finançar, almenys des del 1989, amb una caixa b o, en paraules de Luis Bárcenas, «comptabilitat extracomptable». Aquesta comptabilitat opaca «es nodria, en bona mesura, amb aportacions que incomplien la normativa sobre finançament de partits polítics, efectuades per persones i/o empreses beneficiàries d’importants adjudicacions públiques, com a gratificació per aquest tracte de favor». Aquella decisió va esgrimir vuit declaracions de testimonis i imputats i dos informes policials. I declara que part de les comissions cobrades per la trama Gürtel es van destinar, com a «donacions finalistes», a aquesta caixa b. L’octubre del 2020, el Tribunal Suprem va ratificar que totes les proves que esgrimia l’Audiència Nacional són «vàlides i suficients».
Testimonis d’ex alts càrrecs
En la fase d’instrucció, els investigadors van acreditar fins a 55 dels més de 400 apunts comptables dels papers de Bárcenas, entregats al jutge per l’extresorer el 2013. A més, durant el judici, mitja dotzena d’ex alts càrrecs del PP han reconegut la veracitat de diverses anotacions. Cristóbal Páez, exgerent, ha admès que va cobrar 12.000 euros en dos pagaments reflectits en la comptabilitat paral·lela i que «no es van reflectir en cap nòmina». Luis Fraga, senador del PP durant 21 anys, va reconèixer que se li van abonar dos pagaments de 3.000 i 6.000 euros que figuren als papers. Els exdiputats Jaime Ignacio del Burgo i Eugenio Nasarre han admès haver rebut diners en metàl·lic del partit com a mitjancers. I l’expresident del Senat Pío García-Escudero ha explicat que el 2001 el PP li va concedir un préstec de quatre milions de pessetes.
Constructors i auditors
Les sentències de l’Audiència Nacional i el Tribunal Suprem consideren que Arenas i García-Escudero van admetre «indirectament» i, fins i tot, «van confirmar alguns dels apunts de la caixa b» al reconèixer que, el 2008, es va celebrar un sopar d’homenatge a l’extresorer del PP Álvaro Lapuerta en què li van regalar un rellotge. Les dues despeses apareixien recollides a la comptabilitat opaca. Segons aquestes mateixes resolucions, el constructor Alfonso García Pozuelo va certificar que va entregar 60.000 euros a la caixa b el desembre del 2003 perquè el PP li adjudiqués contractes d’obra pública. I l’auditor intern del PP Carlo Luca Magniani va afirmar que alguns ingressos que figuraven a la caixa b van ser traspassats el mateix dia i per les mateixes quantitats a la comptabilitat oficial del PP, una cosa que, d’acord amb els tribunals, confirma la caixa b i «el traspàs de fons dels papers b a la comptabilitat a».
Declaracions sense valor
Sent president del Govern, Mariano Rajoy va declarar com a testimoni a l’Audiència Nacional en el judici per la primera època de la Gürtel. La sentència no va donar credibilitat al seu testimoni al considerar que, igual com altres dirigents del PP, va negar l’existència i tot coneixement sobre la caixa b per no reconèixer que ell mateix va rebre cobraments opacs. Considera que hi ha prova «contundent» d’això, malgrat els testimonis que ho van negar, com el mateix Rajoy, Javier Arenas, Francisco Álvarez Cascos o Pío García Escudero. El tribunal, com va sostenir també la Fiscalia Anticorrupció, resta tot valor a aquests testimonis perquè entén que haverho admès «significaria» no només confessar la pràctica irregular de la «formació política a la qual pertanyen o han pertangut», sinó també «reconèixer haver rebut les quantitats» reflectides als papers de Bárcenas.