Algunes faltes de vergonya

No s’espera dels polítics que diguin la veritat en un judici. Menys si implica la seva autoinculpació, de manera que no hi va haver sorpreses, potser motius per maleir alguns desvergonyiments, a la declaració davant el tribunal que jutja la comptabilitat B del PP, dels qui van ser presidents i secretaris generals d’aquest partit durant els últims 20 anys. El tribunal del cas Gürtel a l’Audiència Nacional, el 2018, i el Tribunal Suprem, el 2020, a la revisió de la primera sentència, ja havien considerat provada l’existència d’una caixa b al PP. No obstant, cap dels ex alts càrrecs no en sap res. No és només que, segons la seva declaració, no tinguessin competències sobre les finances del partit, ja que, pel que sembla, depenien en exclusiva dels tresorers Álvaro Lapuerta, mort, i Luis Bárcenas, a presó i autor dels papers manuscrits que han provocat aquesta causa, és que a més se senten en condicions de negar la seva existència. No sabien res de les finances, però sí que no hi havia una comptabilitat extracomptable.

Un José María Aznar incòmode i emmascarat va ser contundent: «No va existir una estructura paral·lela». No obstant, el seu al·legat es va basar en el fet que al PP les competències estaven ben separades entre l’àmbit polític i l’àmbit econòmic. I com que Bárcenas no l’inclou a les seves anotacions sobre els sobres de diners que hauria repartit, l’expresident del PP i del Govern es va permetre el luxe d’assegurar que els papers de Bárcenas «no són una qüestió que a mi m’incumbeixi».

Almenys no va haver d’emular Javier Arenas quan l’exsecretari general va dir que al PP hi havia més persones que es deien Javier i fins i tot que es deien Javier Arenas. Ni tampoc que negar i renegar com el també expresident del PP i del Govern Mariano Rajoy, que sí que surt amb el seu nom i cognom en aquelles acusacions que considera «un deliri», i que, si es creu als declarants, haurien sigut un mer exercici cal·ligràfic de l’extresorer.