Iglesias s’acomiada del Congrés i ja prepara la batalla del 4-M
L’encara vicepresident renunciarà al seu escó en els pròxim dies, abans d’abandonar el Govern. El dirigent surt a l’atac de PP i Vox i anuncia una denúncia contra García Egea pel transfuguisme a Múrcia.
Pablo Iglesias diu adeu al Congrés. Més de cinc anys després de la seva arribada a la Cambra baixa, el líder d’Unides Podem va pujar ahir per última vegada, abans de saltar a l’arena electoral madrilenya, a la tribuna d’oradors, des d’on va retre homenatge a les «generacions d’espanyols que van lluitar contra el feixisme per la llibertat i la justícia social». «Perquè vam ser som, perquè som seran», són les sis últimes paraules que l’encara vicepresident va pronunciar abans que els grups de l’esquerra, bastant deserts, l’acomiadessin.
A les butaques reservades al Govern només quedaven María Jesús Montero i Yolanda Díaz. Les absències van quedar en segon lloc després del gest contingut – una encaixada– entre Iglesias i Díaz, que plorava. Díaz el succeirà al Govern amb la vicepresidència tercera i serà la candidata d’UP a les eleccions nacionals del 2023.
Acusacions de frau
Iglesias, que oficialitzarà la renúncia a l’acta de diputat abans que dimarts, 31 de març, deixi el Govern després d’assistir al seu últim Consell de Ministres, escalfa ja motors per al que ha de venir. Amb la mirada posada en la nova etapa –els comicis del 4 de maig–, va aprofitar el seu últim ple per fer sonar els tambors de guerra contra el PP i Vox.
Als conservadors els va acusar de cometre «frau» per mantenir-se al capdavant de l’Executiu de Madrid i va anunciar la interposició d’una denúncia per presumpte delicte de suborn contra el secretari general dels populars, Teodoro García Egea; el president de Múrcia, Fernando López Miras; l’exsenador de Cs, Fran Hervías i els tres diputats trànsfugues de Cs que van tombar la moció de censura. Un moviment que augura una campanya electoral a Madrid intensa.