Aznar i Rajoy li carreguen el mort de la caixa b del PP a Bárcenas
> Els expresidents del Govern i del PP rebutgen haver cobrat sobresous i desdenyen la sentència i els testimonis que han acreditat que hi va haver comptabilitat opaca al partit
Un proverbi àrab diu que «l’enemic del meu enemic és el meu amic». Aquest dimecres es va poder comprovar en el judici que se celebra a l’Audiència Nacional per determinar si la reforma de la seu del PP es va pagar des de la caixa b del partit, confessada per qui va ser el seu tresorer Luis Bárcenas. Els expresidents del Govern José María Aznar i Mariano Rajoy van ser un exemple de com, malgrat les grans diferències que els separen, no hi ha millor estratègia de defensa que un bon atac, si pot ser conjunt, davant un enemic comú.
Tots dos es van centrar a negar la major: no va existir mai una caixa b en el PP, malgrat la sentència de la primera època del ‘cas Gürtel’ que ja la va declarar acreditada, ni tampoc sobresous. Va ser com tancar un cercle iniciat pel primer exsecretari general del partit que va declarar, Ángel Acebes, i seguit pels altres tres citats, Javier Arenas, Francisco ÁlvarezCascos i María Dolores de Cospedal. Quan el lletrat de l’acusació que exerceixen els socialistes valencians l’hi va fer veure a Rajoy, aquest va respondre: «El més estrany seria que haguessin dit una altra cosa. Només Bárcenas parla» de la caixa b «per diluir la seva responsabilitat. El que diguin els papers no té cap valor».
Sense sortir del guió
Tant ell com Aznar compareixien a proposta de les acusacions populars, que es van mostrar incapaces de treure’ls d’un guió, que van mantenir contundentment. «Em pot preguntar 30 o 500 vegades de diferent manera que la resposta serà sempre la mateixa», va dir aquest últim amb referència al registre manuscrit que Bárcenas va portar durant anys de les entrades
i sortides de diner negre en el PP. «No he rebut cap quantitat que respongui a aquestes anotacions, si és que aquestes anotacions són certes o tenen algun fonament» o «jo no he conegut cap comptabilitat paral·lela i no n’he conegut cap altra que l’oficial que es remetia puntualment al Tribunal de Comptes», van ser algunes de les afirmacions fetes per Aznar.
Fins i tot va desmentir les explicacions que la vigília havia pogut sentir el tribunal de l’exdiputat del PP Jaime Ignacio del Burgo, malgrat reconèixer-li el seu «gran servei a Espanya». Havia dit que el tresorer el 1991, Álvaro Lapuerta, li va començar a donar efectiu perquè l’hi entregués a un exconseller navarrès, Calixto Ayesa, per rescabalar-lo per un crèdit de l’UCD que havia hagut d’afrontar, després que li hagués comentat la situació a Aznar. «No he tingut coneixement de cap d’aquestes accions o compensacions», va dir l’expresident i va incloure en aquesta ignorància les relatives a víctimes del terrorisme, malgrat que aquestes sí que han admès el contingut als anomenats papers de Bárcenas.
Aznar, que va voler declarar amb mascareta malgrat fer-ho des del seu despatx de casa i ser visible que se li empenyoraven les ulleres, ja no va admetre ni que l’expresident del Congrés Federico Trillo demanés una compensació econòmica, ni que se li pagués un pis a Jaume Matas quan va deixar de ser ministre per optar a la presidència de les Balears, com diuen els apunts de l’extresorer. Tot just començar a declarar ja va deixar les coses clares: lluny de cobrar sobresous ell va ser tan diligent amb Hisenda que fins i tot va declarar com a retribució en espècie la seva estada a La Moncloa com a president del Govern.
A ningú en 40 anys
Tot i que van coincidir en el missatge, el to, com és habitual, va ser diferent. Aznar va treure pit per Matas com a president balear, malgrat les seves condemnes per corrupció, i pels «800.000 afiliats» que amb ell va tenir el partit. Rajoy es va mostrar més contingut, però va apel·lar a la «seva militància de 40 anys» per negar haver sentit l’existència de cap caixa b i va intentar orientar les acusacions. «Veig que vostès utilitzen Bárcenas, amb massa alegria, com a argument d’autoritat i això és perillosíssim», va afirmar en un moment per afegir que «no hi ha ningú que hagi reconegut l’existència d’una caixa b. Només Bárcenas». El president del tribunal, José Antonio Mora, li va recordar que la funció de les acusacions és contrastar els papers amb el seu testimoni i que era un testimoni.
Aleshores, Rajoy ja havia qualificat de «demencial» l’últim dard que li havia dirigit l’extresorer, el relatiu al fet que li va entregar una còpia de la comptabilitat b i la va destruir. «A mi no m’ha entregat res. És metafísicament impossible que jo destruís uns papers. Mai he triturat el que mai he tingut a les mans», va asseverar abans d’indicar que el «95% del citat» als papers és fals.
Rajoy, que va explicar el seu sms de «Luis, sigues fort» a Bárcenas amb un «a la vida no sempre l’encertem», va ser l’únic que l’advocat de l’extresorer va preguntar. Amb això, Gustavo Galán va fer més per l’acusació que tots els advocats de l’estrada contrària. Es va interessar per com podia dir que s’havia limitat a «donar una ullada» als papers quan van sortir publicats i, no obstant, s’havia fixat en un militant gallec esmentat i per com podia Bárcenas haver encertat amb apunts d’11 anys abans de la publicació. La resposta de l’expresident de «no soc en el seu cap» no va sonar tan convincent com li hauria agradat.
Aznar diu que fins i tot va declarar la seva residència a la Moncloa i Rajoy nega que destruís proves de la caixa b