Gronxar-se sobre Barcelona
El que es porta ara a les xarxes és posar amb vaivé a l’estil Heidi. Un pare i una filla han començat a penjar per la muntanya gronxadors panoràmics. Accepten suggeriments via Instagram.
Barcelonins anònims pengen i mantenen gronxadors als turons de la ciutat i els contraforts de la serra de Collserola. Qualsevol s’hi pot balancejar mentre disfruta de les vistes sobre la ciutat. Buscats per instagramers i tiktokers, es poden trobar a Horta, el Carmel i Canyelles. Aquest últim és obra de la Júlia (a la foto) i el seu pare.
Ets allà, caminant per la muntanya amb les teves sabatilles de Zara i el teu millor look de postureig. Per aquest camí de terra circulen influencers més motivats que Rocky pujant escales. Mirador d’Horta. Deixes enrere el pàrquing, creues la carretera, descobreixes un camí amb història de Sherlock. És aquest. «El Forat del Vent», es llegeix. És el mateix cartell que s’albira per TikTok. T’endinses entre les males herbes amb cara de Dora l’exploradora. No hi ha cartells, però per poc que et quedis aturat apareixerà algun urbanita amb pinta de seguir un mapa del tresor. Cinc minuts, no es tarda més, i és allà. L’estampa et deixaria sense alè si te’n quedés una mica. La pujada és curta, però relliscosa. De camí gairebé et cauen a sobre tres asiàtiques. Però val la pena. Creuràs que és una al·lucinació. Com quan veus un oasi al desert o Toni Cantó a les llistes d’Ayuso. Un gronxador amb vistes.
No hi havia tanta expectació per un gronxador des dels temps de Heidi. Ja és un secret de domini públic. El nou lloc de pelegrinatge de tiktokers, instagrammers i altres espècimens fotogènics de les xarxes socials. «El gronxador de Barcelona», l’anomenen. De fet, n’hi ha dos al voltant. Fa anys que apareixen i desapareixen d’aquests pins. Però una influencerva penjar un vídeo a TikTok i s’ha viralitzat el formigueig de muntanyencs amb mòbil. Les restriccions hi ajuden. «Ja no es pot sortir de festa i això és l’alternativa», diuen tres noies d’uns vint anys amb vistes al capvespre. «S’han de fer plans així, no es pot fer res més», assenteixen dues amigues més entre postureig i postureig. «És el nou chill». MacGyvers anònims
«¡Compartim entre tots el plaer de gronxar-se amb Barcelona als nostres peus!». Ho promet un nou compte d’Instagram: @gronxadorsbcn. Es va estrenar fa menys d’un mes, just el dia en què va aparèixer un altre gronxador amb vistes a les façanes de colors del barri de Canyelles. No, els d’Horta no són els únics balancins panoràmics que es distingeixen pels arbres. Almenys n’hi ha dos més que passen més inadvertits que la identitat de M punt Rajoy.
«És el joc de descobrir-los –anima la Júlia–. Poder trobar un gronxador enmig de la muntanya». Darrere de @gronxadorsbcn hi ha un pare i una filla amb somriure altruista. El Xavi i la Júlia. Ella és mestra, ell està jubilat. «És un manetes», dona fe la noia. «Sempre té coses, fustes... I un dia, de broma, li vaig dir: ‘Això serviria per a un gronxador’». No estaven pensant a penjar-ne un de nou, sinó a arreglar el d’Horta. La Júlia ja el coneixia. «És un pal petit, és difícil pujar-hi». Així que van ficar al maleter cordes, cinta, la fusta, i van enfilar cap al mirador. «Hi havia molta gent», esbufega el Xavi. I van canviar de pla: «Bah, el posarem en un altre lloc i n’afegim un més a la ciutat». La Júlia va gravar a la fusta el nom del compte d’Instagram. El Xavi el va envernissar. I allà continua.
La seva idea és seguir: penjar més gronxadors per Barcelona i arreglar els que vegin en mal estat. ¿Per què? Pare i filla s’encongeixen d’espatlles. «Perquè altra gent pugui tenir aquesta mateixa sensació que tant plaer ens fa a nosaltres», respon la Júlia. «T’oblides de tot –detalla–, et concentres en tu, en el plaer del moviment, i res més. Que és la sensació d’un nen quan es gronxa. Sense posturejos, ni Instagrams», riu.
Ells no revelen la localització exacta dels gronxadors. Donen pistes. «Per aquesta sensació del plaer de trobar-lo tu –justifica Júlia–. Ja sigui espontàniament, si passeges per la muntanya o perquè t’han dit que és per allà. Però busca’l, ¿no? Et fixes més en la zona, et fixes més en les vistes».
Pistes: si vas en direcció a Canyelles, descobriràs el principi del camí al costat d’un revolt pronunciat de la carretera. Hi ha una fletxa pintada en una roca. Camina cinc minuts i ves buscant entre els pins de la dreta.
Segurament te’l trobes impol·lut. El Xavi sol venir cada dues setmanes a revisar la construcció i a netejar-lo. «La idea és fer-los i mantenir-los», diu. «I demanar a la gent que hi pugi que mantingui la zona neta», afegeix la filla.
Cordes d’escalada
Hi haurà un nou gronxador per descobrir després de Setmana Santa, avancen. En aquest «es veurà el Maresme». Accepten suggeriments a les xarxes. Arran d’Instagram, un centre d’escalada els ha regalat corda antiga. «Que no serveix per escalar, però sí per a un gronxador», explica la Júlia. «I vam aconseguir fusta d’una casa de construcció que té molts palets per llençar», afegeix el Xavi. Els seus gronxadors sostenibles també es preocupen de no danyar els arbres. «La branca en la qual els hem posat està totalment morta –apunta el Xavi–. És gruixuda, aguanta, però no té ramificacions».
No són els únics MacGyvers anònims que munten gronxadors enmig del no-res. Fa anys els d’Horta que apareixen i desapareixen. Ara són dos pals. Fa tot just un mes, hi penjava un suport de fusta. Si puges al cim del turó del Carmel i busques amb mirada de Goonie, potser topes amb un gronxador amb aura de conte de fades i vistes al parc Güell. El més íntim. Una pista: si veus un cactus enorme és que hi ets a prop.
«Fas un tomb per la muntanya i com a premi tens això». Roosevelth i la seva filla acaben de trobar el segon gronxador d’Horta. Un no ha d’anar a la quinta forca. És el segon que et trobes seguint el camí. No hi ha tanta gent, però és més alt. És més difícil pujar-hi i només penja d’una corda. Això significa que es poden veure influencers fent piruetes per un bon post. ¿Tot s’hi val per una foto? La Raquel, l’instagrammer que ara es baralla amb el gronxador, riu però assenteix: «Menys la mort».