En clau Madrid

El PP fa espai a fugits de Cs, formació que presumia d’utilitzar càstings i ‘headhunters’. Toni Cantó, l’actor que deia voler tornar a l’escenari, es passa al partit que tant va fuetejar per corrupció.

No es coneix ningú que diàriament es dediqui a la política o voltants i es cregués Toni Cantó quan, després d’un presumpte desengany en l’última executiva de Ciutadans, va dir que marxava per dignitat per tornar als escenaris. «Està actuant i no està fent, precisament, la seva representació més creïble». Aquest era el pensament general. De fet, eren ja més que coneguts els seus contactes assidus amb un sector del PP valencià. No tenia misteri: corria fa setmanes el rumor entre càrrecs populars que l’actor volia un paper al partit de la gavina. Per descomptat en l’organització taronja, també.

Ara resulta que Cantó, l’home que va treure el fuet amb els populars per la corrupció en les comissions parlamentàries creades ad hoc, el que sentia esgarrifances només de pensar en el que amagaven les alfombres de l’organització de Luis Bárcenas, s’uneix a aquesta formació que va donar empara a Bárcenas. Queda dit. I el PP, que va patir a les seves carns el fuet retòric de l’intèrpret en aquestes comissions, l’acull. Com a independent (a veure quant dura això), però l’acull. Coherència pura. O refundació de la dreta, es diu ara.

¿Pot portar el nom de refundació l’opa que Pablo Casado està fent sobre les restes de Ciutadans? És dubtós, perquè això no és un acord entre cúpules a favor d’un objectiu comú que convingui a les dues parts. És una altra cosa. A Múrcia els taronges que van ajudar el PP a frustrar la moció de censura que els queia al damunt han sigut premiats amb conselleries al Govern regional. O sigui, amb sous públics, poder i cotxes oficials. L’exsecretari d’Organització d’Albert Rivera, l’en un altre temps totpoderós Fran Hervías, ja té un lloc de treball en la direcció popular i el mateix Rivera, per cert, ha cobrat del PP a través del bufet que representa per treballs recents.

¡Ve el sanchisme!

Personatges com Cantó, ara, abandonen Cs i el seu càrrec a les Corts valencianes per córrer rabent a afegir-se a les llistes electorals d’Isabel Díaz Ayuso. En deu dies li ha passat el disgust que tenia i les ganes de tornar als teatres per formar part d’una refundació teatral. Ell afirma que ho fa per evitar que governi «el sanchisme i Iglesias» a Madrid. No es deu haver assabentat que «el sanchisme i Iglesias» ja governen a Madrid i a la resta d’Espanya i que a Madrid, pel PSOE, es presenta un «insuls, seriós i formal» anomenat Ángel Gabilondo. Però a ell li serveix d’excusa per justificar que sortirà a la pista a competir amb el fins fa dos dies company de partit, Edmundo Bal.

Cantó no serà l’únic ni l’últim que abandoni Ciutadans per passar al PP. Aquest era risc seriós d’un partit que, com el taronja, es va nodrir al seu torn d’exdirigents i descarts d’altres conglomerats polítics –especial menció a UPD– i que va arribar a fer càstings i fins i tot processos de selecció amb headhunter en l’època en què els taronges tenien més múscul. I es presumia de portar els mètodes d’empresa a una formació que sempre va sobrevolar el fantasma de ser filla dels esforços de l’bex 35 per tenir representació política.

D’aquelles pols experimentals aquestes realitats. Atraure polítics i potencials parlamentaris amb mètodes de companyies privades afavoreix, sens dubte, que quan algú (posem un Teodoro García Egea, per exemple) arriba amb una oferta millor i amb més futur s’opti per un canvi de feina.

La suposada renovació del PP de Casado té poc a veure amb la que va impulsar Fraga i va rematar Aznar als 90

¿Estratègia de Casado?

Això es pot qualificar de diverses maneres, sens dubte, però a priori no té res a veure amb la refundació ideològica que el 20 de gener del 1989 va crear Manuel Fraga en un congrés en el qual es va obrir les portes a liberals i democristians. Va ser aquell dia quan Aliança Popular va passar a ser el Partit Popular. Un any després seria José María Aznar qui, en un altre conclave a Sevilla, remataria l’operació posant rumb al «centre reformista» que el va ajudar a guanyar les eleccions. ¿Això té a veure amb l’estratègia de Pablo Casado o és teatre, com Cantó? Ja ho veurem.

n