La recerca de més vacunes no s’atura

Centenars de laboratoris de tot el món segueixen treballant en noves injeccions contra la Covid-19 «Aquesta carrera també va de generar coneixement», assenyalen els científics

Mentre el món assisteix al repartiment (desigual i escàs) de les primeres vacunes contra la Covid-19, als laboratoris de tot el globus es continua investigant la viabilitat d’uns quants centenars d’immunitzacions més. «La carrera per la vacuna no només és cosa del primer que arriba. També es tracta de generar coneixement que pugui ser útil per a altres malalties i, sobretot, d’estar preparats per a les crisis sanitàries del futur», resumeix Salvador Borrós Gómez, director de l’Institut de Química de Sarrià (IQS) i líder d’un equip que treballa en un prototip de vacuna contra la Covid-19 que, si tot va bé, podria estar a punt d’aquí a un any.

Aquesta vacuna experimental dissenyada a Barcelona, batejada com a CoviNanoVax, està basada en ARN missatger; com la de Pfizer-BioNtech i Moderna. Però a diferència de les fórmules que ja hi ha al mercat, la immunització catalana es podria conservar durant nou mesos a temperatura de nevera (i no a -20 o -80 graus, com les seves homòlogues). «Com que cada vacuna utilitza un fragment diferent del virus, com més n’hi hagi de disponibles, més cobertura tindrem davant mutacions i variants emergents del virus», diu Cristina Fornaguera i Puigvert, investigadora principal del projecte.

Després de nou frenètics mesos d’investigació, els científics parlen de la seva vacuna experimental amb esperança. La fórmula ja ha superat la fase preclínica de la investigació, en què es posa a prova la seva seguretat, i ha superat l’escull de demostrar la seva eficàcia en ratolins. Ara, doncs, el medicament ja podria fer el salt a la fase clínica i començar a testar-se en voluntaris humans. «La bona notícia no només és que estem més prop d’una nova vacuna contra la Covid-19. La bona notícia és que aquestes investigacions provocaran un canvi en moltíssimes altres teràpies», esgrimeix Borrós. «Gràcies a això, pot ser que d’aquí a uns anys tinguem vacunes contra diversos tipus de càncer», afegeix el científic.

Dècades d’investigació

Les vacunes contra la Covid-19 s’han dissenyat sobre espatlles de gegants. O més ben dit, sobre dècades d’investigació que en el seu dia no semblaven tenir una aplicació immediata i que ara es disposen a salvar el món. «Nosaltres vam començar a treballar en aquesta vacuna l’1 de maig, però ja des del 2012 treballàvem amb aquest tipus de tecnologia», recalca Fornaguera. «Sabem que les vacunes d’ARNm són més segures que les convencionals perquè, al tenir una estabilitat molt baixa, en 24 hores estan eliminades del nostre cos, per la qual cosa no es poden produir problemes d’acumulació», resumeix la investigadora sobre el triomf d’aquestes fórmules davant la Covid-19.

Segons l’últim balanç de l’Organització Mundial de la Salut (OMS), un 12% de les vacunes contra la Covid-19 en fase clínica estan basades en ARN missatger; així com el 10% de les vacunes registrades durant la seva fase preclínica. Fins i tot sent minoria, les vacunes basades en aquesta tecnologia han sigut les més ràpides a avan

La fórmula de l’Institut de Química de Sarrià ja ha superat la fase en què es posa a prova la seguretat

çar. Pfizer i Moderna, de fet, van ser les primeres a aconseguir el vistiplau d’organismes reguladors i autoritats sanitàries.

Arribats a aquest punt, doncs, serà molta gent la que es plantegi la següent pregunta. ¿Quin és el factor que marca la diferència entre una vacuna i l’altra? «La inversió», resumeixen a l’uníson els científics de l’IQS. El projecte CoviNanoVax va rebre 193.000 euros de finançament del Ministeri de Ciència i Innovació i l’Institut de Salut Carlos III. Pfizer va desenvolupar la seva fórmula amb gairebé 500 milions de dòlars, mentre que Moderna va comptar amb uns 600 milions per a la mateixa empresa. Les comparacions, és clar, són odioses. Però ajuden a posar aquestes investigacions en context.

«El futur d’aquesta vacuna depèn de la inversió. No només n’hi ha prou de tenir una bona idea i bons resultats; si volem fer el salt als estudis clínics, necessitem una inversió de diverses magnituds més gran», esgrimeix Borrós en referència no només al seu estudi, sinó a un dèficit que frena el desenvolupament d’una infinitat de medicaments experimentals.

Investigar és car. I fer el salt als estudis a gran escala, encara més. Aquí tenim una mostra. La recepta d’aquestes vacunes made in Barcelona requereix una infinitèsima part de polímer. Fabricar-lo a petita escala pot sortir a un euro el gram. Però per produir-ne grans quantitats (segons la normativa GMP), el cost pot pujar a «500.000 euros cada 100 mil·ligrams», exemplifica Borrós. «Els científics fem totes les hores que podem fer, però els diners continuen sent una barrera infranquejable», argumenta.

Fins i tot si el projecte aconseguís finançament i la vacuna tirés endavant, caldrà veure si Catalunya o Espanya disposen d’infraestructures per fabricar el compost. «No estem parlant d’una tecnologia complicada, però sí d’una cosa nova que requereix una inversió», explica Fornaguera. «Produir aquest tipus de vacunes a gran escala no s’aconsegueix multiplicant per 10 tots els processos. Es necessita temps per ajustar els paràmetres», recalca sobre les complicacions en la producció de les fórmules que, sense anar més lluny, han acaparat titulars aquests últims mesos.

Pot ser que la història d’aquest projecte acabi amb una nova immunització contra la Covid-19 que, per exemple, s’utilitzi d’aquí a un any com a dosi de record per esborrar tot rastre de coronavirus del mapa. O pot ser que tota la feina feta fins ara desemboqui, algun dia, en un altre tipus de tractament davant malalties immunes. Sigui com sigui, els científics es mostren optimistes amb la idea que la seva investigació suposa un pas endavant en el coneixement.

Els experts expliquen que aquests treballs poden donar lloc a nous tractaments contra el càncer