El Museu Egipci troba les restes d’un temple de Ptolemeu I
Una missió descobreix 60 blocs de 500 quilos de pedra bellament tallats que es van reutilitzar per construir una església cristiana al segle VI.
Uns obrers desmunten les pedres d’un temple egipci avui en parador desaparegut per aixecar amb elles una església cristiana. És la síntesi de la pel·lícula, real, sobre la qual posa llum una nova troballa anunciada en primícia des del Museu Egipci de Barcelona, que participa en el projecte arqueològic juntament amb la universitat alemanya de Tübingen i el Consell Superior d’Antiguitats Egípcies.
Van ser treballadors del segle VI dC els que, per construir una església copta, van reutilitzar peces d’un temple erigit 800 anys abans per al faraó Ptolomeu I (367-284 aC, general d’Alexandre el Gran i el primer rei de la dinastia que va morir amb la famosa Cleòpatra). El descobriment són 60 grans blocs de pedra calcària bellament tallats i conservats que aquells cristians van utilitzar com a fonaments i paviment d’una església a l’actual jaciment de Kom al-Akhmar, a Sharuna, a 180 quilòmetres al sud del Caire.
Això sí, al col·locar-los, van deixar a la vista només el revés llis de les zones esculpides amb cornises, motllures i frisos decoratius amb imatges tan paganes per ells com les de la deessa de l’amor, Hathor, els cartutxos amb el nom de Ptolemeu I i jeroglífics, que quedarien soterrades i amagades als nous fidels coptes. Potser no havien arribat al nivell de fanatització d’altres zones on no tenien manies a destruir els relleus de l’Antic Egipte a cops.
«Pell de gallina»
Es tracta d’una important troballa de l’Egipte Mitjà, argumenten dos dels seus responsables, el conservador del Museu Egipci, Luis Manuel Gonzálvez, i la directora de la Fundació Arqueològica Clos, Mariàngela Taulé, davant el president i mecenes de l’entitat, Jordi Clos.
Després de 15 anys excavant a la zona, fa un parell de campanyes (2019-2020), a Taulé i Gonzálvez se’ls va posar «la pell de gallina» quan una nit van arribar al jaciment avisats pels treballadors, que feien un sistema de drenatge per a uns cultius pròxims i van ensopegar amb els blocs. «De seguida vam veure la importància i contundència de la seva mida, la bellesa i l’art dels jeroglífics, perfectament definits. El projecte va adquirir una altra dimensió» i ara, diuen, hi ha feina per a uns quants anys.
«És dels poquets temples que Ptolemeu I va erigir fora d’Alexandria, llavors capital d’Egipte, i és del que més elements es conserven –assenyala Gonzálvez–. Revela que Sharuna, una ciutat de províncies, on hem trobat també tombes molt ben construïdes, va viure llavors un dels moments més importants de la seva història».
Els blocs trobats –que pertanyen a les filades superiors del temple, cosa que anima a pensar que se’n poden trobar molts més sota altres nivells– van formar part dels murs de l’antic temple de Ptolemeu I, l’emplaçament original del qual continuen buscant després que, el 1838, l’egiptòleg Nestor L’Hôte deixés constància de la seva existència. «Parlava d’una estructura rasa a punt de desaparèixer, però, quan altres arqueòlegs el van buscar, ja se n’havia perdut el rastre», explica Gonzálvez, que afegeix que durant el segle XX han anat apareixent indicis. Fins ara, la missió havia descobert tombes, aixovar funerari i una cova amb més de 500 mòmies de falcó. Part de la feina que continuaran fent és buscar la ubicació original del temple, que creuen que no devia ser lluny per la dificultat de moure blocs tan pesats. També faran una hipotètica reconstrucció del temple ptolemaic, del qual els jeroglífics aporten informació sobre la seva fundació.
Exposició a l’estiu
En paral·lel, el Museu Egipci ja prepara per aquest estiu una exposició temporal per mostrar tota la informació sobre el descobriment, la reconstrucció del temple original, la història i els avenços del projecte arqueològic. «L’acompanyarem de peces inèdites de l’època de Ptolemeu I», afegeix Clos, i de rèpliques exactes a escala real d’alguns blocs. Unes rèpliques que, explica Taulé, ja han anat fent «en plena pandèmia i amb la pressió que potser no podríem acabar la feina». Estan utilitzant la geometria, que permet realitzar els models tridimensionals en laboratori i imprimir-los en 3D. Tècniques del segle XXI per a peces faraòniques.