Portugal, camp de batalla
El país europeu s’ha convertit en un centre de disputa entre la Xina, que aspira a controlar la nova terminal del port de Sines, el més important del país lusità, i els Estats Units, que sospiten de la creixent influència del gegant asiàtic en sectors econòmics portuguesos de gran valor estratègic.
La guerra comercial entre la Xina i els Estats Units també es lliura a Portugal. El país asiàtic, que va aprofitar la crisi del 2008 per entrar amb força en empreses estratègiques lusitanes, segueix endavant en el seu objectiu de guanyar influència a Europa i aspira a aconseguir l’adjudicació de la nova terminal del port de Sines –el més important del país–a partir del 6 d’abril, data límit per presentar les propostes. Damunt la taula hi ha una concessió de 50 anys a canvi d’una inversió de 640 milions d’euros, que permetria a la Xina avançar en el projecte de la nova Ruta de la Seda, en la qual el port lusità té un paper important com a punt estratègic en el comerç entre Àsia i Europa.
Les aspiracions xineses preocupen als EUA, que veuen en el moll atlàntic una oportunitat per a l’entrada de les seves exportacions de gas liquat al continent. Washington desitja que la construcció i gestió de la nova terminal caigui a mans occidentals. «Portugal ha d’escollir entre els seus aliats o la Xina», va assegurar l’ambaixador nord-americà a Lisboa, George Glass, en una entrevista al setmanari Expresso. El Govern lusità ha insistit que prendrà les decisions que més convinguin als portuguesos.
Una decisió que l’especialista en economia internacional de la Universitat de Porto, Ana Paula Africano, considera encertada. «Sempre serà positiu que la terminal s’adjudiqui a una empresa que desenvolupi tot el seu potencial i que maximitzi la seva competitivitat», explica la professora.
Malgrat que les inversions xineses a Portugal han sigut de les més elevades a nivell europeu en termes proporcionals, l’obertura del país a les companyies xineses va en la línia dels interessos de la Unió Europea, que ha tancat un acord d’inversions recentment amb el gegant asiàtic. Un pacte que Portugal mirarà de consolidar sota la presidència de torn de la UE.
Una altra de les preocupacions dels representants nord-americans és la participació de l’empresa xinesa Huawei en la distribució de la xarxa 5G al país. «Si no tenim socis fiables a la xarxa de telecomunicacions portuguesa, canviarà la manera com interactuem amb Portugal en termes de seguretat i defensa», va assegurar l’ambaixador Glass al setembre.
Sector estatal
Ni el Govern lusità ni els principals operadors del país han tancat per ara cap contracte per implantar la nova generació mòbil, però els experts adverteixen dels perills de confiar en la companyia xinesa. «Els riscos polítics, estratègics i de seguretat associats a la inversió xinesa s’amplifiquen en l’àmbit tecnològic per la seva importància en el desenvolupament econòmic. En aquest àmbit, les pràctiques de la Xina són molt diferents als patrons exigits per Europa i les preocupacions són elevades», assenyala la professora Africano.
Més enllà d’un possible control de la xarxa 5G, la Xina ja controla companyies lusitanes de sectors estratègics a través de les seves empreses estatals. Entre elles la principal energètica del país, Energias de Portugal (EDP) –privatitzada
pel Govern del conservador Pedro Passos Coelho durant els anys de la troica– o la distribuïdora elèctrica Red Eléctrica Nacional (REN). També manté inversions en companyies d’assegurances, mitjans de comunicació, bancs i grups de sanitat privada, mentre que la compra d’immobles per part d’inversors xinesos no ha parat de créixer durant l’última dècada gràcies a les facilitats per obtenir, fins fa poc, un permís de residència al país com a contraprestació.
L’última gran entrada de capital xinès a Portugal s’ha formalitzat a través de la constructora China Communications Construction Company (CCCC), que ha comprat el 30% de les accions de Mota-Engil, una de les constructores d’infraestructures més grans del país. L’operació podria afectar els negocis de la companyia lusitana a l’estranger, ja que l’expresident nord-americà Donald Trump va incloure CCCC a la llista negra del Departament de Comerç per la seva participació en la construcció d’illes artificials militaritzades al mar de la Xina Meridional. Caldrà veure si el nou president, Joe Biden, mantindrà la decisió del seu predecessor.