L’alliberament de dir «jo no estic bé»
La campanya ‘Jo tampoc estic bé’ de l’entitat Obertament posa llum sobre un dels pitjors efectes col·laterals de la pandèmia del coronavirus: la salut mental. Un dels participants, Sergi, dona el seu testimoni en primera persona.
«No entenia què em passava. Perquè no ens han educat per entendre les nostres emocions»
Es va adonar que portava una deriva perillosa i va decidir agafar les regnes de la seva vida
Mira sempre als ulls, tot i que estigui explicant intimitats incòmodes, de les que només compartiries amb un bon amic i potser amb les espatlles encongides. Però fer el pas, explicar que la seva salut mental està tocada, forma part de la seva revolta; un alçament contra el seu jo anterior, autodestructiu, viciat, sense rumb. El Sergi ha girat la truita i diu que està molt millor tot i que queda un llarg camí per recórrer. I insisteix: «Tothom hauria de fer teràpia, no té sentit que cuidem el nostre cos al gimnàs i que no fem res amb la nostra ànima». Ho explica en un bar dels Jardinets de Gràcia de Barcelona, on demana un entrepà de fuet i una tassa d’aigua calenta perquè la infusió la porta a la butxaca. Un noi peculiar.
El pòster de la foto que acompanya aquestes línies és a la parada dels Ferrocarrils que hi ha a la vora. Immens. S’acosta amb timidesa davant la mirada atònita dels viatgers del metro. «Se’m fa estrany i no ha sigut fàcil, però si explicar la meva situació pot ajudar algú, no podia dir que no». Ha format part d’una campanya, impulsada per Obertament, per visibilitzar la fragilitat de la salut mental en temps de pandèmia. «Jo tampoc estic bé», diu la làmina. «No, no ho estic, i crec que admetre-ho ja és un gran pas, potser el més difícil». A partir d’aquí, a buscar ajuda.
Tot canvia
En el cas del Sergi, tot canvia a principis del 2018. La ruptura amb una parella el fa replantejar-se la seva vida. I, sobretot, els seus hàbits. Sortia molt de festa, nits en què, a més, bevia com si no hi hagués un demà.
Alienació en tota regla, perquè el tema laboral el tenia cobert amb una bona posició al món del disseny i la comunicació. No saber què dimonis li passava li va generar una por nova, una inseguretat que no havia notat abans. «Estava espantat, no entenia què em passava perquè no ens han educat per entendre les nostres emocions». Necessitava que algú el guiés per poder «descodificar els missatges».
Es nota que la teràpia l’ha
«La qüestió està a atrevir-te, mostrar-te a tu mateix la teva veritat. T’acabes agradant més a tu mateix» «He passat uns moments molt difícils durant la pandèmia. Aquesta crisi ho està afectant tot»