El millor tauler del món
És possible, molt possible, que el geni noruec Magnus Carlsen, el millor escaquista del moment, el campió conegut com el Mozart dels escacs, fos el primer que, a finals d’octubre del 2020, s’adonés que els taulers de la irresistible i popular sèrie Gambito de dama, de Netflix, eren els de Rechapados Ferrer, el petit taller de la Garriga (Vallès Oriental), de 14 empleats, perdó, orfebres, perdó, artesans de la fusta, que fan, gairebé amb lupa, al mil·límetre, aquestes peces.
Si no va ser Carlsen, que té a casa, segur, més d’un d’aquests taulers (Mozart no admet cap defecte a les 64 caselles i els de Rechapados Ferrer són, en això, prodigiosos, minuciosament analitzats a contraclaror abans de ser entregats), potser va ser l’indi Viswanathan Vishy Anand que li va enviar un whatsapp posant-lo al corrent de la novetat. «Mira si són bons aquests paios de Netflix, que saben quin tauler és el millor del món».
O, qui sap, potser va ser el rus Serguei Kariakin, nascut a Ucraïna, que va descobrir aquest eina tan impecable a la sèrie de ficció on Beth Harmon (Anya Taylor-Joy) juga sobre un autèntic Rechapados Ferrer contra Vasili Borgov (Marcin Dorocinski). La sèrie va ser vista per 62 milions de telespectadors en els primers 28 dies després del seu llançament. Netflix va assegurar que la seva producció de set episodis va arribar al primer lloc a 63 països i va ser dels 10 títols més vistos en 29 més.
Peces úniques
Però, és clar, res de tot això li sonava a David Ferrer, actual gerent de l’empresa catalana, tercera generació i net de Joan Ferrer i Teresa Mercader, que van ser, fa més de 60 anys, els que es van traslladar de la Roca a la Garriga per convertir-se en mestres de rexapats i, gràcies a l’àvia, transformar-se, per reforçar el negoci i omplir la caixa, en mestres en la creació de taulers d’escacs «únics, l’hi dic jo», diu David. I és que va ser David qui, un dia del mes de novembre, quan obria el taller, a dos quarts de set del matí «¡com cada dia!», va ensopegar amb Miguel Berbel, encarregat del departament d’escacs de l’empresa, que li va dir: «No t’ho pots creure, David, el nostre tauler surt a Gambito de dama». A la qual cosa el David jura haver respost: «¡Ja!, ¿i?».
Van passar les setmanes i el net del Joan i la Teresa es va adonar del que significava que la joia de Rechapados Ferrer aparegués sobre la taula de Beth Harmon cada dos per tres, en cada episodi. És cert, sí, que els campions d’escacs, tots, saben de la qualitat del tauler català, moltíssim millor que el dels altres tres fabricants de taulers del món, però el boom va esquitxar els seguidors del joc que compta amb 1.500 anys d’història i que practiquen des dels nens (hi ha 30 milions d’escolars que juguen a escacs a les seves escoles) fins als avis més avis.
«Jo ignoro com va arribar el nostre tauler a Netflix, desconec com el van escollir com a peça important a Gambito de dama, tot i que sabem que és el més ben valorat entre els jugadors d’escacs», explica David Ferrer. «Sospito que en aquesta elecció hi va tenir molt a veure el nostre principal client d’Alemanya, la companyia Weible, que és exquisida a l’hora de fer-nos les seves comandes. El tauler que surt en aquesta popular sèrie és, en efecte, el negre, amb quadro d’arrel i marqueteria vermella i groga, que és una comanda especial per a Weible. I com que la sèrie està feta entre els Estats Units i Alemanya, en algun moment la gent de Weible, que ens aprecia molt, devia suggerir el nostre tauler».
El David explica que ells fan taulers a mida i que cada client pot demanar «gairebé» tot el que vulgui. El David també reconeix que a casa estan molt espantats amb la dimensió que ha agafat el tema, aquest boom, al seu taller i, insisteix, entre somriures, que li ha demanat mil vegades perdó al seu amic Miguel Berbel per haver «gairebé» menyspreat la seva gran notícia. Tot els ve gran, confessa amb humilitat d’artesà.
«Seriosament, no podia imaginar el que ens queia al damunt. Som 14 treballadors, no donem l’abast. Fins a l’estrena de Gambito de dama, veníem 20.000 taulers a l’any, tots, bé, el 95% d’ells, a l’estranger (Alemanya, Japó, Canadà, Austràlia, Estats Units, Taiwan, França, Itàlia, Bolívia, Malàisia, Índia...) i, en només cinc mesos, hem rebut 40.000 comandes, moltes de les quals ja els he hagut de traslladar, i ho sento molt, al 2022».
Fidels a la tradició
El net del Joan i la Teresa, insisteixo, va ser ella la que va tenir la idea de fer taulers d’escacs, assegura que és impossible augmentar la producció per una senzilla raó: els taulers es fan a mà, un a un. «És a dir, no és cosa de llogar una nau i col·locar màquines o més personal. No, aquesta no és la nostra filosofia, ni podríem fer-ho. Jo tardo més de dos anys a ensenyar un dels meus treballadors com vull que faci el tauler, el confeccioni, el poleixi, l’envernissi, el repassi, el deixi impecable, al marge de seleccionar i tractar amb molta cura les fustes que comprem».
«No sé si algú seria capaç de canviar aquesta dinàmica –acaba explicant el David–, però nosaltres volem seguir fent les coses, és a dir, els nostres taulers, com els hem fet tota la vida, amb la tradició de sempre, de la manera que vam començar a construirlos: perfectes, impecables, polits, brillants, immaculats, llestos, no només per sortir en una sèrie de televisió ¡quina il·lusió!, sinó per servir d’escenari de la final del Mundial i ser utilitzat pel Magnus Carlsen en persona».
n