El llegat de Baselga
El metge barceloní mort recentment va iniciar la seva carrera a l’Hospital de la Vall d’Hebron i va situar la seva investigació en càncer com un referent internacional. Amics de la infància i col·legues de professió, impregnats per la seva extraordinària
El Pepe tenia una cicatriu a la galta. «Als 13 anys va tenir un accident: el va atropellar un cotxe davant de l’Hospital de la Vall d’Hebron. Va haver d’estar tres mesos al llit i, durant aquell temps, cada dia dos companys de classe l’anàvem a veure». Era la dècada dels 70.
Qui parla és Antonio González, cap del servei de Medicina Interna de la Vall d’Hebron. I el Pepe és Josep Baselga (1959-2021), «el metge espanyol que ha tingut el lloc més alt en la medicina mundial», segons el defineix González. I també «un amic lleial» i un oncòleg «tenaç» i «brillant». Va morir el passat 21 de març.
Baselga era, des del 2019, director d’investigació i de l’àrea d’oncologia de la farmacèutica AstraZeneca. Però abans d’arribar allà, a Barcelona, des de l’hospital davant el qual de petit havia tingut l’accident, va transformar la investigació del càncer: va crear el servei d’Oncologia de la Vall d’Hebron i va fundar el Vall d’Hebron
Institut of Oncology (el VHIO). Del 2013 al 2018 va ser el director mèdic del Memorial Sloan Kettering Cancer Center de Nova York. Se’l disputaven.
González i ell eren amics des dels 10 anys, quan es van conèixer a l’escola Sant Ignasi de Barcelona. «Vam fer la carrera junts, ell venia a casa meva i jo a la seva», relata. Dimarts va haver d’acomiadar-se del seu amic de la infància. «No sabia que estava malalt, igual que no ho sabia gairebé ningú per desig exprés d’ell i la seva família. Me’n vaig assabentar diumenge, quan va morir», explica. Al conèixer la seva malaltia, la família Baselga, que residia als EUA, es va traslladar a casa seva a la Cerdanya.
Els primers passos
González i Baselga també van estudiar plegats la carrera de Medicina a la UAB. De fet, Baselga, va començar la seva residència en Medicina Interna a la Vall d’Hebron. «Allà vam seguir junts fins que el tercer any del MIR va decidir anar-se’n als EUA a especialitzarse en oncologia», diu González.
Aquest amic de la infància el recorda com la resta dels seus col·legues: «Tenia una ment privilegiada per a la innovació i per a la visió de futur de les coses. Era molt exigent amb els altres, però sobretot amb ell mateix».
Ho diu també l’actual cap d’Oncologia de la Vall d’Hebron, Josep Tabernero, que va conèixer Baselga en aquest hospital quan hi va entrar com a estudiant d’últim curs. Destaca d’ell que molt ràpidament es va adonar que «per avançar en la clínica dels pacients calia entendre bé les bases de la malaltia».
Es va adonar que, «per avançar en la clínica», s’havien d’«entendre bé les bases del càncer» Va treballar per acostar als pacients, molt ràpidament, els tractaments encara en investigació
La seva tornada a Barcelona
El 1996, Baselga va tornar dels EUA a la Vall d’Hebron per crear un departament d’Oncologia, especialitat que, segons González, estava llavors «a les beceroles». Però Baselga ho va revolucionar tot: «Va donar un enfocament multidisciplinari a l’oncologia. Va començar un altre programa en investigació preclínica i clínica aplicada per traslladar els avenços en els tractaments ràpidament als malalts amb càncer. I el 2006 va fundar el VHIO», explica Tabernero. Ell, que llavors estava a Sant Pau, va ser cridat per Baselga: el 1997 es va unir al seu equip.
L’institut d’oncologia de la Vall d’Hebron, el VHIO, és actualment una referència mundial. L’enfocament d’aquest hospital (acostar els pacients de manera accelerada als tractaments en investigació preclínica) es va exportar a altres països. «Espanya és un dels països que més oncologia clínica fa, però el 1996 no era així». Baselga és darrere d’aquests avenços. «Tots els que hem treballat amb ell hem seguit el seu llegat». Un exemple de la seva tenacitat: el 1991, quan es van començar a desenvolupar els primers estudis del Trastuzumab, un tractament per al càncer de mama, semblava que no seria eficaç. «Baselga va dir que si trobaven un biomarcador que seleccionés les pacients amb aquesta alteració, seria molt bo. Ho va encertar: aquest fàrmac ha salvat milers de vides», diu Tabernero.
La polèmica del 2018
El 2018, una investigació de The New York Times va destapar que, en una sèrie d’articles científics sobre fàrmacs oncològics, Baselga no havia declarat que havia rebut finançament de farmacèutiques. Va admetre l’error i va dimitir de la direcció del Memorial. «Va ser un error administratiu, no una omissió: als portals de transparència dels EUA són les companyies les que declaren –assegura Tabernero–. Això no entela la seva contribució a l’avenç en el càncer».
També Enriqueta Felip, Cap de la Unitat de Tumors Toràcics del VHIO, va treballar amb ell. «Recordo com insistia a conèixer la biologia dels tumors». Destaca d’ell la seva «excel·lència», l’«abordatge multidisciplinari que va fer amb l’oncologia» (per exemple, incorporant biòlegs als seus equips) i el seu «suport al desenvolupament de carreres acadèmiques». «Sabia potenciar el millor de cadascun de nosaltres».
El cap del servei d’Oncologia Mèdica de l’Hospital del Mar, Joan Albanell, destaca que abans l’oncologia era «molt assistencial». Però Baselga «ho va transformar tot»: la majoria dels hospitals catalans tenen ara la «filosofia» d’integrar una assistència «de qualitat» amb una investigació «potent». I als 90 va desenvolupar la «primera teràpia personalitzada» per al càncer de mama.
n