La trinxera del comerç de barri
La pandèmia ha tancat centenars de botigues a BCN, però molts emprenedors s’atreveixen a debutar en plena crisi. Enfoquen sobretot a l’ecologia, el benestar, l’alimentació o sectors resistents.
Cada persiana abaixada en un carrer de Barcelona escriu una petita derrota, pel negoci que va punxar, pel buit que deixa al seu barri, per la precària situació en què pugui haver quedat l’emprenedor fallit, per la minvant oferta comercial en algunes zones... Les rendicions s’han multiplicat a tota la ciutat durant la crisi sanitària i econòmica amb un saldo clarament negatiu. Però fins i tot en plena pandèmia, centenars d’emprenedors s’atreveixen a iniciar arriscades aventures rere el taulell, garantint la resistència del comerç de proximitat, tan necessari per al batec dels veïnats. No hi ha dades oficials sobre debuts, però un recorregut físic o virtual pels eixos comercials de barri dona fe dels brots verds i la valentia dels acabats d’instal·lar.
És ben sabut que el centre de la capital catalana és la zona més castigada comercialment des de la pandèmia, davant la temporal extinció del turisme i la menor mobilitat dels seus visitants d’altres zones o municipis. Allà, la majoria de negocis que han passat a millor vida esperen buits la tornada a la normalitat d’abans. Però en altres districtes, la situació evoluciona al ritme que marquen els mateixos veïnats. Barcelona Comerç, que suma 22 eixos de barri, va comptabilitzar fins a principis de febrer la defunció de 415 comerços associats (el 7,5%), entre més de 2.000 tancaments estimats a tot el territori que inclouen, sense comptar els eixos més cèntrics. Dues terceres parts dels locals van tornar al mercat de lloguer, mentre que un terç quedava en stand by, possiblement a l’espera que es recuperin els preus de lloguer.
Difícils previsions
Impossible vaticinar quants negocis ressuscitaran amb un altre nom o format i quant trigaran a fer-ho. «Les artèries principals s’han salvat de la sagnia a molts eixos, però les costelles (carrers annexos) tardaran a recuperarse», manté Salva Vendrell, president de Barcelona Comerç, que constata que els nous operadors «consulten molt a les associacions i s’ho pensen abans de decidir-se a obrir». Estar integrat a aquestes xarxes locals (implica pagar petites quotes però suposa participar en accions de dinamització, recolzament i promocions) està tenint un efecte salvavides en temps de fragilitat.
Si bé la restauració, l’oci, l’hostaleria o la moda formen part dels subsectors més damnificats per la pandèmia i les seves restriccions, altres àmbits, sobretot vinculats a l’alimentació, el parament domèstic, les reformes de les ara preuades llars o els productes sanitaris, s’han enfortit. Per això protagonitzen moltes de la noves iniciatives. Hi ha estrenes al 75% de les zones. Fins i tot en algunes amb pes turístic, com la Sagrada Família. Precisament allà, mentre algunes botigues de suvenirs segueixen tancades i reclamen ajudes amb pòsters, han irromput negocis amb compromís social i centres de serveis d’estètica o benestar.
Entre els primers figura Sabó sabó, el petit somni de Roser Castells (guionista de TV) i Carlos López (cap d’obres), desdoblats ara en botiguers durant la meitat del temps, o més aviat «tres quartes parts», fan broma. Com a consumidors amb molta consciència de consum sostenible, projectaven un comerç d’articles de neteja, higiene i cosmètica a granel i ecològics en una zona òrfena d’aquesta oferta. La pandèmia els va ajudar a madurar la idea i el repte d’«aportar alguna cosa a l’entorn i la societat», explica ella. Van obrir el seu negoci a Castillejos, 275 al setembre, donant-se dos anys per tirar endavant. «No parem d’explicar la importància de la proximitat i el respecte al medi ambient, i notem que la gent torna quan ha acabat els seus productes envasats», relata. La qualitat és clau en el seu repertori, però també treuen pit per la proximitat del comerç a peu de casa com a punt d’imprescindible socialització. «Ve gent a comprar i també a parlar», afegeix, contenta de formar part de l’oferta essencial que no ha tingut tantes limitacions.
Molts emprenedors han madurat els seus projectes durant el confinament L’associacionisme s’ha convertit en un salvavides per a molts dels negocis
Entre la creixent trinxera que certifica la continuïtat del comerç més quotidià, hi ha més casos amb aquestes premisses, com El Gibrell, que ara s’ha expandit a Sant Antoni (Manso, 60) també amb gran oferta de sabons a pes i accessoris per al bany. O com Miquel Bolós, que ha canviat l’estadística a una multinacional alemanya per una botiga de granels, Poblenou, a la rambla del mateix nom. «La pandèmia va fer que hagués d’esperar per veure el local anunciat, però sabia que aquí hi ha molta consciència de barri i el
comerç resisteix», relata en el que abans va ser una fruiteria. Ara ofereix centenars de referències, sobretot fruita seca, pasta, galetes artesanes o fruita deshidratada, amb la bandera de l’«alimentació saludable i la reducció de consum de plàstics». I tot i que admet que al juny va firmar «en plena eufòria quan tothom pensava que el coronavirus ja havia passat», de moment ha aconseguit «sobreviure» amb la confiança que la situació millori. El mateix eix suma estrenes variades, de llenceria a cosmètica natural (Limonada de Lavanda) i fins i tot una mica de restauració.
A Sant Andreu, amb poques baixes –explica el seu president, Pròsper Puig-, observen relleus ràpids, des de moda en pell (Roldie) fins a plats preparats amb delicadesa per La Comtal, al carrer de l’Ajuntament, entre d’altres. A Creu Coberta, Lluís Llanas assumeix que han viscut més comiats que benvingudes i que el 2022 serà molt dur a tota la ciutat, però els fitxatges lluiten amb força. Sigui amb les empanades del Tio Bigotes (al 112) o les temptacions del Racó d’en Víctor, entre altres nouvinguts. No gaire lluny, a la Marina (també a Sants-Montjuïc) l’arribada de diverses corporacions ha injectat energia al petit comerç. La jove podòloga Alexia Espelt va descobrir just abans de la pandèmia un local idoni (Huellas, passeig de la Zona Franca, 106 ) per atrevir-se a volar per lliure. «Era perfecte, el meu barri, a prop de casa, i vaig pensar ‘Ara o mai’», i va començar amb els seus tractaments aquest mateix gener, amb calma, encara compatibilitzant amb la seva feina a un altre centre fins a refermar-se. El passat dia dels innocents va ser l’escollit pel valent Mario Pérez per escriure una nova pàgina al seu estimat Raval. Després de deixar enrere el seu restaurant del Raval (L’Àvia) pel mal estat de la finca i l’estocada del confinament, va decidir ampliar la seva passió llibretera i la seva llarga experiència a les dues parades que també porta al mercat dominical de Sant Antoni. Va obrir Set Vides (per la seva pròpia reinvenció, per la nova vida que dona als llibres de segona mà, i fins i tot pel refugi de gats pròxims) al carrer Junta de Comerç, 2, per desplegar el seu gran i variat fons (de còmics a art, filosofia i novel·les) així com contínues adquisicions i donacions, amb consciència i «a preus assequibles», des d’un euro. La carrera de la regeneració comercial inclou guerrers als 10 districtes, disposats a mantenir les persianes alçades.