El caos de l’ingrés mínim vital posa al límit els serveis socials
Un informe sobre l’aplicació de la nova prestació a BCN remarca el «risc de saturació» i la pressió dels treballadors socials. La ciutat suma un 30% de noves llars vulnerables.
En un districte de Barcelona de 60.000 habitants només una persona cobra l’ingrés mínim vital (IMV). Aquesta és una de les xifres que revela l’informe sobre la implementació de l’ingrés mínim a Catalunya i en què ha participat el consistori. El document dona veu a diversos treballadors dels serveis socials que avisen que hi ha milers de persones que necessiten la prestació però no la perceben, cosa que està generant una fortíssima pressió als serveis que atenen els més vulnerables.
En aquests moments, cada professional dels serveis socials fa el seguiment de 250 llars. Abans de la pandèmia, un grup d’assistents es dedicava a l’acollida, és a dir, a les famílies que mai abans havien requerit d’aquests serveis, i els tramitaven ajuts bàsics per pagar el menjar o els subministraments. Ara, tots els professionals s’han bolcat en aquesta primera acollida, ja que la pandèmia del coronavirus ha augmentat en un 30% les persones usuàries.
Una manera d’aturar l’altíssima pressió amb la qual treballen aquests serveis seria que els usuaris rebessin prestacions socials, com són la renda garantida de ciutadania, que depèn de la Generalitat, i l’IMV que atorga el Ministeri d’Inclusió Social. La primera ja funciona amb relativa rapidesa, però només es pot demanar si s’ha tramitat la segona. I el drama és que l’ingrés mínim només ha arribat al 6% de la població vulnerable. Gairebé la meitat dels expedients han sigut denegats, i un gran gruix de peticions continuen esperant valoració.
Davant aquesta situació, són els serveis socials els que han d’atendre les famílies més necessitades. «Han de dedicar un gran esforç a la tramitació d’aquesta prestació sense deixar d’oferir la resta de serveis», expliquen en aquest informe. A més, alerten d’un «gran risc de saturació i bloqueig
De fet, la directora d’un centre de serveis socials de Barcelona constata que la immensa majoria de persones que atenen viuen en habitacions rellogades. «No solen tenir un padró fix o estable, cosa que dificulta considerablement tramitar la sol·licitud», exposa el document. Un altre treballador alerta que hi ha mares soles que treballen en serveis com el d’atenció domiciliària de la ciutat, i no poden arribar a final de mes. Creuen que haurien d’accedir a alguna prestació econòmica, tot i que l’IMV les deixa fora.
Una altra de les crítiques que ha rebut l’esmentat ingrés apunta a la «complexitat» dels tràmits, que a més han de ser telemàtics. Acaben sent els serveis socials els qui tramiten els ajuts, perquè hi ha moltes persones que no tenen internet ni ordinador a casa per poder tramitar-lo. A més, el procés per demanar-ho i accedir a la documentació és molt «farragós», segons es recull a l’informe. Tenint en compte l’augment de la pressió que ha suposat en els serveis socials la pandèmia, el temps per tramitar aquestes rendes és un luxe que no es poden permetre.
Finalment, l’estudi reconeix la sensació de «frustració» que transmeten no només els treballadors enquestats, sinó també en els seus grups de WhatsApp. «Han d’ocupar la major part del seu temps en activitats assistencialistes». Lamenten no poder «realitzar tasques més transformadores que ajudin les persones i famílies a desenvolupar la seva autonomia i resoldre problemes de llarga durada». Per a això es van crear, de fet, els serveis socials.
n