‘Godzilla vs. Kong’: monstre menja monstre
Godzilla s’enfronta al rei goril·la a la pel·lícula acabada d’estrenar en sales. Però al llarg de la història, la rivalitat entre la criatura radioactiva japonesa i altres ‘kaiju’ ha marcat el cine de lluites entre monstres.
En la gènesi tant de King Kong com de Godzilla hi ha la rivalitat entre monstres de temps remots o creats per mutacions atòmiques. Els dos prodigis són enemics dels humans, però els plats forts de les pel·lícules que els estan dedicades resideixen en els combats contra éssers d’allò més diversos.
A Kong: L’illa Calavera (2017), segon títol de la saga que avui prossegueix amb l’acabada d’estrenar Godzilla vs. Kong, canonització to tal del denominat MonsterVerse (l’univers cinematogràfic compartit pels dos personatges), el rei Kong se les tenia amb monstres de proporcions tan grans com els seus, en baralles digitals que no tenen la poesia artesana del primer King Kong del 1933, en el qual el simi de mida sobrenatural lluitava a preu fet amb els dinosaures i rèptils habituals del repertori prehistòric.
D’altra banda, Godzilla, la criatura generada en la ficció pel terror nuclear real, reacció i metàfora del cine japonès a les bombes sobre Hiroshima i Nagasaki, ja va estar embrancat en diverses aventures amb altres mutacions gegants radioactives. A Godzilla contraataca (El rei dels monstres) (1955) va lidiar amb Anguiles, un quadrúpede cuirassat, a més de destrossar la ciutat d’Osaka.
La col·lisió entre el llangardaix mutant japonès i el rei Kong nordamericà no trigaria a arribar. El creador de Godzilla, Ishiro Honda, els va enfrontar a la mateixa muntanya Fuji a King Kong contra Godzilla (1962). Malgrat ser una producció japonesa, era Kong qui protegia la humanitat de l’ens radioactiu: fet presoner en una illa durant una expedició científica, Kong es convertia en el salvador de Tòquio contra l’amenaça de la criatura de cos petri i alè letal. Comptant aquest film, Godzilla ha aparegut en més de 30 pel·lícules, incloent la sèrie japonesa i les variacions hollywoodianes, mentre que Kong ho ha fet en una desena. No hi ha color.
A Els monstres envaeixen la Terra
(1965), Godzilla i Rodan són enviats a Júpiter per acabar amb Ghidorah, que té dominats els jupiterians. I a la següent, Els monstres del mar
(1966), Godzilla lluita contra Ebirah, una espècie de llagosta gegant utilitzada per un grupuscle comunista per protegir l’illa en la qual realitzen provatures atòmiques. També s’enfrontaria amb l’escarabat mutant Megalon i altres híbrids de malson. Imaginació no els faltava als creadors de la saga.
Tampoc n’hi va faltar a Ray Harryhausen en algunes de les seves produccions realitzades amb els efectes artesans del dynamation: un drac contra un ciclop a Simbad i la princesa (1958) o saures de tota índole lluitant al costat de Raquel Welch a Fa un milió d’anys (1966). Molta imaginació també va tenir Willis O’Brien, que amb figures de plastilina en stop motion va visualitzar a El món perdut (1925) una titànica baralla entre un dinosaure i un brontosaure. I posats a fer, el crossover d’Alien vs. Predator (2004), pugna tan salvatge com la de Kong i Godzilla.
n