Suplement econòmic d’EL PERIÓDICO
seus vots i els polítics escollits, els que formen els governs. Nosaltres, des del punt de vista empresarial, hem d’adaptar-nos a aquesta realitat, de la millor manera possible, i desenvolupar la nostra activitat en aquest entorn. No és un tema que em preocupi.
— ¿La crispació tampoc?
— Això sí i porto molt temps dient-ho. La crispació ni crea llocs de feina ni salva vides. Seria molt bo que aconseguíssim acords transversals molt més amplis en termes d’unitat per enfrontarnos amb prou fortalesa a una crisi extraordinària, sanitària, política i econòmica. És important de cara als fons europeus. Tothom parla dels projectes, que han d’estar a l’alçada a les exigències de Brussel·les, però no podem oblidar que paral·lelament hi ha un requeriment en termes de reformes complexes que necessiten consens. En la mesura que existeixin o no aquestes reformes estarem posant en qüestió el futur de l’economia espanyola i la qualitat de vida dels ciutadans. Em sembla que tot el que sigui invocar accions que ens uneixen té un gran valor. Tot el que sigui invocar el que ens divideix és inadequat.
— Vostè està al capdavant d’un banc on la majoria de la cúpula procedeix de CaixaBank i el seu equip més pròxim de Bankia no l’acompanya. ¿Se sent sol?
— Efectivament, les persones que van formar amb mi el primer comitè de direcció de Bankia ja no hi són. Vam ser molt feliços aquells anys. Però la vida té els seus moments i no han volgut seguir. Ho entenc perfectament. Jo ho sento molt des del punt de vista personal, perquè són amics, i des del professional. Tenen moltíssima vàlua. Però no, no em sento sol. Formaré part de l’equip de CaixaBank com sempre m’ha passat a la vida i en molt poc temps. Tenim reptes per davant vinculats a la rendibilitat, la tecnologia i la reputació.
— ¿La rendibilitat apressant? és el més
— És el repte més obvi per a tota la banca. Portem molts anys amb rendibilitats per sota del cost de capital. Això es deu sobretot a cinc anys amb tipus d’interès negatius, que és el que està descomptant el mercat. Amb la pandèmia, els tindrem molt més temps, pot ser que fins al 2025. Davant d’això cal prendre decisions importants, com avançar en el procés de consolidació. Això t’ajuda a avançar en el segon repte: la retroalimentació del canvi d’hàbits amb la revolució tecnològica. ¿Per què t’ajuda? T’aporta múscul i massa crítica per fer inversions estables en innovació i en tecnologia, que les necessitaràs d’una manera molt important en el futur enfront dels formidables competidors que estàs tenint i que creixentment tindràs, els que vindran per trencar l’estatus quo.
— ¿La reputació no millora amb la pandèmia?
— Hem patit molt com a sector a partir del 2008, amb un impacte tremendament negatiu. Ara tot ha canviat. La banca està en una posició de liquiditat i de capital de gran fortalesa i ha pogut estar al costat de les famílies i de les empreses. Però hem de millorar molt encara, treballant molt i comunicant-ho millor. Quan vaig del macro al micro, quan vaig a CaixaBank, veig que tenim una oportunitat meravellosa de desenvolupar un projecte que sigui rendible. Però també tenim una oportunitat fantàstica per fer una banca pròxima, sostenible i inclusiva. Una banca que estigui a prop dels seus clients i que estigui a prop de la societat, per història, i per la relació amb la Fundació La Caixa, que a mi em sembla que és una combinació certament notable. Tenim una posició de partida i el que hem de fer és aprofundir en aquesta posició. Crec que és la millor aportació que podem fer a la societat.
— Abans parlava de la consolidació. ¿Preveu més fusions?
— Existeixen uns corrents de fons que et condueixen a més nivells de consolidació. Prova d’això és que nosaltres estem ficats en aquest embolic. Ho creiem i estem allà. Dit això, parlem per nosaltres. Aquí cada agent ha de valorar si aquests corrents tenen la importància que nosaltres li donem i si és el moment oportú. Jo sí que crec que aquestes tendències existeixen però no m’atreveixo a dir si de la potència passarem a la pràctica. I tampoc m’atreveixo, encara menys, a donar consells a ningú.
— ¿Arribaran les operacions corporatives transfrontereres i hi participarà CaixaBank?
— Jo les veig molt complicades. Aquí al final el que passa és que tenim una regulació i uns marcs legals que fan que les sinergies no existeixin. Si estàs a tres països i has de tenir un servei d’atenció a la clientela diferent als tres països, no hi ha sinergies. Si estàs a tres països i has de tenir relacions amb els bancs centrals dels tres països, que et demanen diferent tipus d’informació i diferent tipus de comptabilitat, tampoc hi ha sinergies. Al final, ¿què és el que passa? No existeixen sinergies i el que tens és un risc d’implementació molt fort. Qualsevol fusió, inclosa la nostra, té un risc d’implementació. Quan ja li comences a posar emoció de diferents països, lògicament el mercat no està allà recolzant-te. El mercat veu valor en la consolidació domèstica, però no en la consolidació transnacional. Mentre no es doni un canvi en aquestes condicions, no es produiran.
— ¿A mig termini tampoc?
— No se sap. Com que a Europa funcionem a estrebades... De sobte es dona una situació tensa i s’avança... Però en aquests moments veig aquest tema bastant alentit, com el Fons de Garantia de Dipòsits europeu.