Suplement econòmic d’EL PERIÓDICO
nicacions per cobrir zones on les tecnologies terrestres no arriben. El llançament del nanosatèl·lit ha estat embolicat en la bandera catalana del Govern de Catalunya, que ha finançat en part el projecte (574.750 euros) i que rebrà el servei de l’aparell quan sobrevoli Catalunya. Cada 90 minuts el nanosatèl·lit fa una volta completa al planeta i es comunica durant una mitjana de sis minuts amb la base espacial catalana. Però Sateliot ha firmat ja acords amb altres clients i afirma estar en converses «amb el 34% de les operadores mundials». Impulsa també projectes pilot al Brasil i Alaska.
Si fa unes dècades el sector espacial girava entorn d’aparells geoestacionaris de la mida d’un autobús, desenvolupats durant dècades i amb preus d’entre 100 i 500 milions d’euros, ara aquesta indústria treballa amb satèl·lits de la mida microones, desenvolupats en qüestió de mesos i amb preus d’entre 1 i 5 milions, que ja inclouen tota la missió completa i amb tecnologies adaptables per al sector marítim, d’infraestructures, medi ambient, agricultura.
Segons fundador i CEO de Sateliot, «ens trobem en un moment ideal per fer una aposta decidida pel sector del New Space i desenvolupar un nou mercat amb un efecte tractor i aglutinador d’altres tecnologies. Una aposta que, a més, s’hauria de reforçar amb la inversió d’una part dels fons de recuperació de la Unió Europea destinats a potenciar aquest sector clau per al creixement econòmic».
Sateliot preveu començar a oferir servei el 2022 per facturar més de 236 milions d’euros el 2025. Entra la firma en una nova fase tecnològica, que li permetrà fer proves
Jaume Sanpera,
de camp en entorns reals, cosa que proporcionarà informació molt útil de cara a l’evolució i al disseny integral d’aquesta constel·lació somiada d’artefactes pensats per multiplicar els serveis de telecomunicacions.
La companyia estima que tancarà l’any 2025 amb una plantilla total superior a 100 persones. Per fer-ho possible, Sateliot ja ha tancat per valor de cinc milions la seva sèrie A, el primer tram de finançament que compta amb la participació majoritària d’inversors i fons europeus. Precisament, aquesta operació s’emmarca en un pla de finançament específic dividit en tres fases ben diferenciades: la sèrie A, que servirà per completar les fases de R+D relacionades amb la càrrega útil i el llançament dels primers nanosatèl·lits; la sèrie B, l’objectiu del qual és desplegar 16 nanosatèl·lits 5G més per llançar el servei comercial de cara al 2022-2023 i, finalment, la sèrie C, per valor de 70 milions, per al desplegament total de la constel·lació d’artefactes que garanteixi un servei comercial pràcticament en temps real.