De l’ordre a la rauxa

Més de 5.000 persones van anar a Luz de Gas, Razzmatazz i Apolo per fer-se el test d’antígens que permetia entrar al concert de Love of Lesbian.

Tot sembla tornar a la normalitat quan en un matí de dissabte Joan Laporta surt de Luz de Gas sent president del Barça. No era tan tard o tan aviat com altres vegades, eren al voltant de les deu quan el mandatari blaugrana sortia de la sala barcelonina del carrer de Muntaner acompanyat de membres de la seva nova junta directiva. S’acabava de fer el test d’antígens per assistir al concert de Love of Lesbian, igual que la resta de convidats, treballadors i, és clar, els 5.000 espectadors.

El degoteig d’assistents a Luz de Gas per sotmetre’s a les proves era constant però esponjós. Sense cues ni incidències, el dispositiu funcionava com un rellotge. No podia ser de cap altra manera en una sala on imperen la rauxa i l’ordre. També lleuger anava el dispositiu a les altres sales barcelonines, Apolo i Razzmatazz, en les quals de 8 a 16.00 hores es feien els tests (en total es van detectar sis positius). A Luz de Gas, sis llocs amb sanitaris furgaven nassos mentre sonava algun èxit revival dels que porten més d’un any sense sonar a la sala. «Ha sigut molt laboriós, però està anant molt bé. Sobretot, gràcies a la gent, que està sent molt rigorosa,» valorava Gemma Recorder, directora del Canet Rock (festival que forma part d’aquesta iniciativa). «Això és la remuntada, ens dona esperança. La gent està dedicant un dia sencer a anar a un concert, i això demostra que hi ha moltes ganes», afegeix.

Entre els assistents al concert hi ha, evidentment, fans de Love of Lesbian, però també gent amb ganes d’oci. «Un amic ens va avisar que feien el concert i que era una prova pilot. Realment, no és que ens agradin molt, sinó que en aquell moment, que tots estàvem treballant, vam decidir comprar entrades», comenta el Gabri, de 29 anys. Va acompanyat del seu amic i company de pis Álvaro, que respon: «Tenim ganes de gresca». El David, un altre jove que anirà amb la seva parella al concert, va en la mateixa línia: «Com que no hi ha gaire oferta d’oci, ho vaig tenir clar i vaig comprar les entrades».

Test i resultat

En uns 15 minuts ho tenien tot fet, test i resultat. El procés, no obstant, és, comparat amb la vella normalitat, molest. «Tenim tantes ganes d’anar a un concert que m’és igual haver d’aixecar-me un dissabte a les 9 per fer-me una prova», exclama l’Álvaro. Però tots ells ho tornarien a fer tot i que, reconeixen, és «incòmode». El David acota: «Ho repetiria per a festivals d’un dia o més».

Al carrer de Muntaner, on la gent esperava que l’aplicació del concert li donés el veredicte final, la paraula més repetida era: «¡Negatiu!». I circulaven. Al cap i a la fi, quedaven un bon grapat d’hores per al bolo. Per a alguns el concert ha començat a les 8 del matí i acabarà al voltant de les 9 de la nit. L’Elisabet, la Mireia i la Laia, un grup d’amigues que repetien l’escena abans descrita, tenien clar que encara era aviat per posar-se en mode concert. Cada una a casa seva i a la tarda ja tornarien a trobar-se. «Veient tot el funcionament, confies més», exposa la Mireia, un pensament que comparteixen totes les persones amb qui ha parlat aquest diari. A primera hora del matí, l’Elisabet tan sols dubtava d’una cosa: «No sé si consumirem».

«Ha sigut molt laboriós, però està anant molt bé», valorava Gemma Recoder