Capítol II: Pedro i Yolanda
Pablo Iglesias està a punt d’abandonar la Moncloa. Tant d’esforç que li va costar entrar-hi. El seu partit està en hores baixes i es juga el seu futur a Madrid. La nova líder dels morats al Govern serà Yolanda Díaz, fèrria en el fons, suau en les formes i molt valorada per l’electorat d’esquerra, també pel socialista. ¿Millor o pitjor per a Sánchez?
«Si acceptéssim que Pablo Iglesias entrés al Govern hauríem de fer llavors dos consells de ministres a la setmana. Un oficial, presencial, amb ell assegut en una cadira i un altre d’oficiós, per xat, per a les qüestions que no ens poguéssim permetre que boicotegi». Aquest comentari va ser repetit i compartit, ja fa molts mesos, per un parell de dirigents rellevants del PSOE davant un grup de periodistes en una trobada informal. En aquell moment es tractava d’argumentar els motius pels quals el PSOE preferia afrontar unes altres eleccions generals que acceptar un pacte amb els morats que impliqués, entre altres coses, donar a Iglesias una vicepresidència. Una condició indispensable per a Podem, recordin, que preferia el nores abans que sacrificar el seu líder. ¿Sánchez colze a colze amb Iglesias? El corral monclovita semblava petit per a la convivència de dos galls de lluita cridats a picotejar al mateix terròs electoral.
Però l’envit d’anada i tornada que es van llançar se’ls va acabar entravessant. Es van repetir les eleccions el novembre del 2019 i el resultat de tots dos va ser pitjor que el que havien aconseguit set mesos abans. Els morats, de fet, van començar un declivi que va anar augmentant en següents cites amb les urnes. Apresa la lliçó, almenys en aparença, Sánchez i Iglesias van fabricar en temps rècord el primer pacte de coalició en democràcia. I el van segellar amb una abraçada que va ser històrica i els va convertir en companys d’aventura, però també del Consell de Ministres. ¿Arribaria a ser realitat la convivència de dos consells, un d’oficial i un altre per xat?
Covid, convivència i soroll
El cas és que tots dos, de la mà, van haver d’afrontar la salvatge pandèmia de la Covid i l’arribada de l’estat d’alarma i derivades a Espanya. Al final del 2020 van començar a prendre forma els Pressupostos, els que garantien llarga vida a un dèbil Executiu d’esquerres. Però també les tensions, els vaivens i el soroll constant en l’aliança governamental. A estones es van fer insuportables les estridències i entre acords i discrepàncies, especialment en lleis socials... Va aparèixer la popular Isabel Díaz Ayuso i, fa uns dies, va avançar eleccions a Madrid. Per evitar, com diu ella, una moció de censura. En això estàvem quan Iglesias va arribar a la conclusió que només ell (es va sondejar
Alberto Garzón però no es va deixar), podia salvar Podem a la regió que el va veure néixer. I només ell podia superar la barrera del 5% per tenir representació a l’Assemblea madrilenya i evitar, atenció aquí, que Pedro Sánchez aprofités la tremolor morada per clavar-los un avançament de les generals. Final del capítol I.
La ‘cap’ i el factor Belarra
Serà dimarts quan Iglesias deixarà el càrrec que tant li va costar aconseguir. I serà abans del que ell volia perquè hi ha una llei electoral madrilenya, que pel que sembla ell desconeixia, que impedeix que els càrrecs del govern siguin candidats. Una vegada que ell surti de la Moncloa, agafarà el relleu com a cap de la delegació morada Yolanda Díaz, la titular de Treball. Una de les ministres més valorades de tot l’Executiu, per cert. Comparteix principis i idees amb Iglesias, que seguirà al capdavant del partit, però són absolutament diferents en les formes. Ella, almenys fins ara, és de continguts ferris i maneres d’expressió sedoses. Amb Díaz comença el capítol II de la coalició. Arrenca amb intriga i moltes incògnites la temporada Pedro-Yolanda.
Però la gallega, ungida també per Iglesias per ser la pròxima candidata a les generals per Unides Podem (a través de primàries, és clar, però qüestió resolta per si Sánchez decidís avançar), tindrà contrapesos propis i aliens. Seva serà la vicepresidència tercera del Govern, amb la socialista Carmen Calvo i la cap de l’economia Nadia Calviño per sobre. Quant als ministeris de Podem, haurà de coordinar les gairebé invisibles àrees de Consum i Universitats i la contínuament polèmica cartera d’Igualtat, amb topades diàries amb la socialista Calvo. Cal afegir-hi un altre ministeri social, que serà per a Ione Belarra. Belarra és de l’ala dura morada. Els seus enfrontaments amb Margarita Robles han sigut sonats. I es queda amb l’encàrrec d’Iglesias de lluitar sense pietat davant José Luis Ábalos per la llei de vivenda.
Sánchez, ben aviat, haurà de beneir aquesta nova estructura i, com a mínim, fer més canvis en segons nivells per incompatibilitat amb les llistes electorals a Madrid. A les seves mans està donar alguna sorpresa més d’última hora. O no. Li toca fer front a Díaz dins, valorada per l’electorat d’esquerra, també el seu, i a Iglesias fora. Capítol II.