El moment més amarg de Bolsonaro
El desastre sanitari, amb un horitzó de 400.000 morts per Covid, troba el president ultradretà, que ha minimitzat l’impacte de la pandèmia, enmig d’un desgast que sembla irreversible.
¿Ha començat el compte regressiu per a Jair Bolsonaro? Alguns analistes creuen que el projecte ultradretà del president brasiler ha cavat la seva pròpia fossa al ser arrossegat pel desastre sanitari. Els més de 300.000 morts per Covid i la possibilitat que en menys de 60 dies la xifra de morts arribi a 400.000 han posat el president contra les cordes. Mai abans Bolsonaro, que porta un any minimitzant i fins i tot negant l’impacte del virus, s’ha mostrat tan feble i extraviat des de la seva assumpció triomfal el primer dia del 2019. Fins i tot el vicepresident Hamilton Mourão va haver de reconèixer que la quantitat de defuncions «ha superat el límit del sentit comú».
La velocitat amb què es multipliquen els contagis i les morts és esborronadora. Els estats d’Acre, Rondonia i Río Grande do Sul es van quedar sense llits d’ucis. Més de la meitat dels altres estats van arribar a una ocupació del 90% de les seves places. São Pablo, la regió més important del país, ha anunciat l’elaboració d’una vacuna pròpia les proves de la qual començarien ben aviat. Però els seus hospitals ja no donen l’abast davant l’allau de malalts. La proliferació del virus, en la variant autòctona, que va provocar estralls a la ciutat amazònica de Manaus, amenaça de perforar les fronteres. Carissa Etienne, la directora de l’Organització Panamericana de la Salut, va assenyalar que la situació és potencialment perillosa per als estats veneçolans de Bolívar i l’Amazones, la província boliviana de Pando i Loreto, al Perú.
La setmana passada, Bolsonaro va dibuixar sobre el seu rostre la mateixa imatge de la derrota quan va convocar el Congrés i el Tribunal Suprem Federal –que els seus simpatitzants han volgut tancar– per combatre junts la pandèmia. La seva crida a l’«acord nacional» va durar un sospir. «Ara vol convèncer-nos que ell és president de la República, i no l’irresponsable que tothom sap», va argumentar el diari conservador Estado. «Bolsonaro –afegeix– tracta els seus governadors com si fossin tontos, mentint descaradament i esperant que algú, a més de la gent que l’idolatra, el cregui».
Enmig del desastre se senten veus a favor de retallar la capacitat de decisió del president i convertir-lo, almenys pel que fa a qüestions sanitàries, en una figura decorativa.
«El comitè per combatre l’epidèmia pot donar alguns resultats només si Bolsonaro renuncia al comandament de la salut. Fins i tot si es retira i es manté en silenci, queda per veure si el Congrés i Marcelo Queiroga, el nou ministre de Salut, podran mantenir-lo a distància», va considerar Vinicius Torres Freire, columnista del diari paulista Folha.
A la vegada, cobra força la pressió a Bolsonaro perquè faci fora del ministeri d’Exteriors Ernesto Araujo, un seguidor al descobert del trumpista Steve Bannon, a qui responsabilitzen d’haver limitat sensiblement la capacitat del Brasil per aprovisionarse de vacunes i, a més, boicotejar els mecanismes de cooperació amb l’Organització Mundial de la Salut (OMS). L’eventual sortida d’Araujo representaria un seriós cop al bolsonarisme més radical i podria afectar la base electoral més fidel del capità retirat de cara als comicis del 2022.
‘Impeachment’ a l’horitzó
L’horitzó del judici polític va tornar a fer-se visible. «El Brasil té mecanismes institucionals per destituir un president que comet delictes», va recordar l’expert en Sanitat Daniel Dourado. El president de la Cambra de diputats, Arthur Lira, acaba d’encendre el «llum groc» perquè «tot té un límit». I va afegir: «Els remeis polítics al Parlament són coneguts i tots són amargs. Alguns, fatals. Solen aplicar-se quan l’espiral d’errors d’avaluació es converteix en una escala geomètrica incontrolable. Actuarem a favor del Brasil». Per Míriam Leitão, columnista del diari O Globo, Lira va llançar una advertència inèdita a l’ultradretà Bolsonaro.
Dura advertència
Segons Dora Kramer, de la publicació Revista Veja, el líder parlamentari va parlar en nom de congressistes, el poder judicial i fins i tot l’empresariat. Mai abans una autoritat parlamentària havia parlat amb tanta claredat.
El Congrés ha rebut més de 60 peticions d’impeachment que mai van prosperar, entre altres raons pel pacte a què va arribar el president Bolsonaro amb els sectors de centre i el grup evangelista que dominen la legislatura. Aquest acord, s’ha estat advertint des del sector polític i el mediàtic, es desgasta a una velocitat sorprenent. Tot passa de manera vertiginosa al Brasil.