Una històrica votació a Amazon eleva Biden com a paladí sindical
> Prop de 6.000 treballadors d’una planta del tità del comerç voten si s’afilien a una organització obrera, una mesura que defensa el president
Rares vegades una elecció oberta a poc més de 5.800 votants ha sigut tan rellevant als Estats Units. Aquests són els empleats a la planta d’Amazon a Bessemer (Alabama), que, després de set setmanes d’una votació que acaba aquest dilluns, hauran decidit si afiliar-se o no a un sindicat. Si ho fan constituiran la primera organització sindical de treballadors dins del mastodont del comerç electrònic als Estats Units, que es resisteix amb dents i ungles (i qüestionades tàctiques de pressió) a l’afany. La decisió es considera un punt d’inflexió no només per al futur (i el present) de les condicions laborals sinó també en termes socioeconòmics i polítics i ha servit perquè Joe Biden es confirmi com el president més contundent en dècades en el seu recolzament a l’organització dels treballadors.
El 28 de febrer, en un vídeo a Twitter, el demòcrata va fer un al·legat en defensa de la «importància vital» dels sindicats i de la negociació col·lectiva. «Posen el poder en mans dels treballadors. Et donen veu més forta, per a la teva salut, la teva seguretat, salaris més alts, proteccions contra la discriminació racial i l’assetjament sexual», va dir. «Fan pujar els treballadors, afiliats o no, però especialment els treballadors negres i de color». Tot i que no va citar Amazon, Biden va apuntar críticament la companyia al recordar que «no hi ha d’haver intimidació, coerció, amenaces o propaganda contra els sindicats».
Precedent llunyà
Aquesta manera de parlar té precedents, però llunyans, i líders sindicals han destacat que cal remuntar-se a Franklin Delano Roosevelt. «Fins i tot presidents demòcrates que ens agradaven gairebé no parlaven dels sindicats», va dir a The New York Times Larry Silvers, de l’AFL-CIO, la federació d’organitzacions sindicals més gran als EUA, «Biden és diferent».
Al març Biden també va mostrar el seu suport a una proposta legislativa, la llei de protecció del det a organitzar-se, que ja ha rebut llum verda a la Cambra baixa però enfronta impossibles perspectives al Senat, on es poden descartar els 10 vots republicans necessaris per a l’aprovació. I també hi ha consens que, sense legislació com aquesta, fins i tot la contundència de les paraules de Biden no evitarà el declivi de les afiliacions. Aquestes s’han reduït dramàticament, especialment en el sector privat, durant dècades del que Biden ha qualificat d’«assalt» per part d’estats republicans i empreses. La seva caiguda (el 1.5% durant el mandat de Barack Obama) ha restat no només eines als treballadors sinó també pes i poder organitzatiu i polític als sindicats.
En aquesta situació, i per la particularitat d’enfrontar-se a un tità com Amazon (que l’any passat va gastar 15,8 milions de dòlars en lobby a Washington), la votació de Bessemer ha cobrat una dimensió enorme. D’una banda arriba al conservador sud, on la transformació política es va demostrar en resultats electorals del novembre com la victòria demòcrata a Geòrgia. Amb prop del 80% dels empleats de la planta negres, i també amb una majoria de dones, la lluita es veu com una qüestió de drets que van més enllà dels laborals. I els esforços dels treballadors han aconseguit no només el suport dels demòcrates, sinó també de republicans com Marco Rubio, que en una columna d’opinió a
USA Today va advertir: «S’han acabat els dies en què la comunitat empresarial pot donar per fets els conservadors».
En la votació d’Alabama, on aquest divendres acudia el senador progressista Bernie Sanders, la pressió del qual va contribuir que la companyia elevés el 2018 el seu salari mínim a 15 dòlars per hora, a més es llegeix un judici al sistema econòmic i laboral. Perquè Amazon, amb més de 800.000 treballadors als EUA i unes 500 plantes, el segon ocupador del país i cinquè del món, s’ha convertit en emblema de problemes de tàctiques monopolístiques o de creixent vigilància constant dels empleats i males condicions laborals, però també d’acumulació de riquesa i creixent desigualtat (la fortuna de Jeff Bezos arriba als 149.000 milions de dòlars). A les urnes de Bessemer es decideix més que el futur de 5.800 treballadors.
El líder demòcrata és el primer president des de Roosevelt a defensar la necessitat dels sindicats
n