La Xina branda l’arma del boicot
Nike, H&M i Adidas van qüestionar les precàries condicions de treball de la minoria uigur en l’extracció del cotó a la província de Xinjiang i ara el gegant xinès les exclou dels portals d’internet i 30 famosos rescindeixen els seus contractes amb les mul
A Mijit Timit, un agricultor amb 20 hectàrees de cotó a la ciutat de Kuqa, li transpirava la indignació. Els seus emplats cobren 10.000 iuans en dos mesos (uns 1.300 euros), li arriben oferiments de les províncies veïnes i utilitza maquinària avançada. «¿Com poden dir que és treball forçat? Volen arruïnar el nostre negoci familiar i tornar-nos a la pobresa», bramava en una recent roda de premsa a Pequín.
La minoria uigur de la província de Xinjiang és l’última i més gran pedra a la sabata xinesa. Les seves condicions laborals, presumptament precàries, en la recollida del cotó han derivat en un boicot a les principals marques occidentals, sense solucions màgiques al repte d’acontentar totes les audiències. El fragor actual es va covar en un informe publicat l’any passat que denunciava el treball forçat a Xinjiang, tan controvertit com publicitat, que va obligar les grans multinacionals a remar en una tempesta que va amainar aviat. Passa que l’assumpte uigur ha arribat al seu punt d’ebullició aquesta setmana amb les primeres sancions de la UE a la Xina des de Tiananmen i el posterior càstig de Pequín a polítics, acadèmics i institucions europees. I la Xina ha bussejat a l’hemeroteca.
Pequín contraataca recordant els esclaus negres a les plantacions nord-americanes El popular cantant Wang Yibo trenca el pacte amb Nike per «calumniar» el seu país
Auditories sorpresa
La Lliga Juvenil del Partit Comunista va desenterrar dimecres un comunicat de la multinacional H&M en què mostrava la «seva profunda preocupació» per les acusacions de treball forçat. I des d’aleshores, el frenesí. Els principals portals electrònics l’han exclòs, ni tan sols figura als mapes de Baidu (l’equivalent de Google a la Xina) i una botiga física de Sanlitun, el districte pequinès més cosmopolita, ahir estava semibuida. Nike, Adidas, Burberry... pateixen boicots similars per secundar les conclusions d’aquest informe o renunciar al cotó de Xinjiang. La premsa xinesa ha revelat que Zara ha retirat discretament un comunicat similar de les versions en castellà i anglès de la seva web. Només s’aplaudeix Skechers. La multinacional del calçat ha mantingut el seu compromís amb Xinjiang després de comprovar amb auditories per sorpresa que no hi havia rastre de treball forçat.
El portaveu del Ministeri d’Exteriors, Hua Chunying, va mostrar dues fotografies quan li van preguntar per H&M. Una, amb negres esclavitzats a una plantació de cotó nord-americana del segle passat. L’altra, amb màquines modernes a Xinjiang. La campanya ha comptat amb l’ímpetu governamental en editorials combatius i denúncies a la televisió pública, però no n’hi ha prou per explicar les dimensions del tsunami. Entre els xinesos, amb o sense directrius oficials, nia la certesa que són víctimes d’una tossuda campanya geopolítica per desacreditar-los i frenar el seu auge. Xinjiang és la porta de sortida cap a l’Àsia Central de la Nova Ruta de la Seda, el megaprojecte comercial, i el cotó és clau en l’economia provincial.
La faràndula
A la protesta s’ha sumat amb entusiasme la faràndula. El cantant Wang Yibo, a la vintena i amb gairebé una quarantena de milions de seguidors a les xarxes socials, va rescindir el seu contracte amb Nike per «calumniar» el seu país. El va seguir l’actriu Tan Sonyuan i el llistat ja arriba a la trentena de celebritats. Les accions de les multinacionals estrangeres han caigut al mateix ritme que pujaven les xineses com Li Ning o Anta Sports.
Es recomana molt tacte perquè un incident no desemboqui en boicots a la Xina, que va patir el colonialisme europeu i l’imperialisme japonès i no està per a més humiliacions. Balenciaga, Dolce & Gabbana o Dior ja els van patir. També les marques japoneses, després de l’enèsim contratemps a les illes Senkaku/Diaoyu, i les sud-coreanes, per l’escut antimíssils que Seül va acceptar dels Estats Units. A les multinacionals tèxtils els tranquil·litza que les tempestes es van escampar aviat. El coronavirus ha accentuat la dependència del mercat xinès. Nike, per exemple, va vendre més aquí l’any passat que a la suma dels Estats Units i el Canadà.
n