Més tard o més d’hora

La decisió del Constitucional alemany que frena la convalidació del pla de rescat europeu retardarà, si més no, la posada en marxa del programa d’ajudes europees sobre el qual el Govern fia la sortida de la crisi i el salt modernitzador de l’economia espanyola. Per a la posada en marxa del pla europeu es necessita l’aprovació dels 27 estats membres (ja ho han fet 13, entre ells Espanya). Després de la frenada alemanya, ara ja sabem que l’aprovació plena no es produirà abans que finalitzi el segon trimestre –en el millor dels casos– i que el primer desemborsament de 10.000 milions que Espanya esperava abans de finalitzar el juny haurà d’esperar. Aquesta aturada, no obstant, no hauria de frustrar els plans d’inversió i reforma a Espanya. El Govern ja va incloure als Pressupostos de l’Estat una partida de 27.000 milions a compte de les transferències esperades aquest any de part de la UE. A partir d’ara poden passar dues coses: que l’aprovació del pla de rescat es demori o que es frustri definitivament si el Constitucional alemany el veta.

El primer dels casos només implica per a Espanya un retard en la recepció de fons, res greu si el remei és que el Tresor hagi de fer una emissió transitòria més gran de deute a uns tipus d’interès que freguen el 0% gràcies a la decidida acció, una vegada més, del BCE.

Si, com gairebé ningú s’atreveix a assegurar encara, el pla de rescat i l’emissió conjunta de deute per part de la UE quedessin frustrats de manera definitiva, Espanya veuria fracassar el seu accés a 140.000 milions d’euros dels fons europeus en sis anys (70.000 en ajudes a fons perdut, en tres anys). Seria una circumstància gravíssima. Però no tant com per haver de torçar el rumb d’inversions i reformes emprès pel Govern amb la seva primera tanda de 27.000 milions. Com ja ha passat algun cop, quan fallen els estats europeus, sempre queda el BCE. I el camí està traçat.