Trucs infal·libles per al canvi d’armari
La guru de l’ordre Alicia Iglesias ens explica 10 passos bàsics perquè col·locar la roba, els complements i el calçat de primavera/estiu no se’ns faci gaire pesat. Amb els consells de l’organitzadora, aquesta tasca obligada quan arriba el bon temps se’ns
Amb el bon temps a tocar s’acosta el moment d’afrontar el canvi d’armari per deixar de banda els plumífers, colls alts i dessuadores. A la primavera arriba el moment temut per molts perquè implica treure tota la roba d’hivern, guardar-la convenientment i tornar a col·locar les peces més lleugeres. La mandra pot ser màxima, però és un pas inevitable. A menys que tinguis la sort de tenir un vestidor de la mida d’una habitació on puguis tenir totes les teves peces, complements i sabates a la vista, no queda més remei que posar-s’hi.
Pot semblar-nos una tasca titànica i d’allò més pesada. No obstant, Alicia Iglesias (Avilés, 1982), una de les gurus de l’ordre més famoses d’Espanya, assegura que «el canvi d’armari de primavera no hauria de suposarte més d’una hora o dues». ¿De debò? «En menys d’un matí o una tarda ha d’estar fet, segur», insisteix a l’altra banda del telèfon, des de Madrid, la creadora del famós Mètode 21 dies, i des del 2016, al capdavant de l’empresa, la web, el blog, el compte d’Instagram (147.000 fans) i el canal de Youtube (217.000 subscriptors) Ordre i neteja a casa.
¿Qui li havia de dir a aquesta asturiana que de petita i adolescent era «superdesordenada» que acabaria convertint-se en organitzadora professional? La Marie Kondo espanyola, l’anomenen. Amb el temps va tenir la necessitat de «tenir la casa ordenada, sense acumular, sense tenir tantíssimes coses, perquè em produïa pau», i ara es dedica a ordenar les cases d’altres persones, i impartir cursos i tallers. Amb tot aquest bagatge, que ha plasmat en tres llibres, i amb el lema Menys és més per bandera, Iglesias ofereix als lectors els seus trucs perquè fer el canvi d’armari sigui efectiu, ràpid i fàcil.
Depenent d’on visquis, el canvi de primavera es fa «entre finals de març i a mitjans de maig». «No és el mateix viure a Barcelona o a Astúries», resumeix. «No has de treure tota la teva roba, només l’extrem hivern [a la primavera] o l’extrem estiu [a la tardor]. D’aquesta manera, si ve una petita onada de fred després, no fa falta que ho tornis a treure tot. La roba d’entretemps la deixem sempre. Igual que els pantalons texans, que es mantenen tot l’any. L’experta avisa que queda prohibit anar-ho fent per fases: «S’eternitza». Amb el seu mètode promet que n’hi ha prou «amb una o dues hores, o com a molt un matí o una tarda». «Recomano les caixes tovetes, que es poden estirar o encongir. Les tipus Skubb de l’Ikea, que costen cinc euros». L’organitzadora descarta les bosses d’envasat al buit. «Queda tot massa atapeït i si la peça no és prou neta, poden quedar taques per tota la vida», avisa. «Res de fer Marie Kondos». En un dels seus posts més llegits, No soc Marie Kondo, confessa que ella no dona les gràcies a les coses, ni s’agenolla ni les abraça. Però tampoc li agrada treure tota la roba de l’armari abans de fer el canvi. «No cal». «Com que l’armari es té sempre configurat de la mateixa manera, cal començar pel calaix de la roba interior, traient mitges gruixudes, mitjons gruixuts... Després cal treure les samarretes de màniga llarga i les més gruixudes. Després els jerseis. De cada zona vas retirant l’extrem hivern. I una vegada ja retirat, obres les caixes de l’extrem estiu i vas col·locant».
«Jo fico a les caixes boletes de fusta de cedre natural, o les anelles de cedre que es posen dins l’armari, al mateix penjador. Les boles duren un munt d’anys però les has de polir cada canvi d’armari, així en surt la resina, que al final és com un oli essencial, que no taca. Així no tindrem arnes». «La classificació s’ha de fer per tipus de peça. Samarretes amb samarretes, pantalons amb pantalons, bruses amb bruses i jaquetes ¿Com decidir què es llença i què no? L’organitzadora afirma que és «superfàcil». «El primer que has de fer és saber si estàs en el moment de fer-ho o no. Si tens dubtes, millor que no. Si és que sí, cal agafar el toro per les banyes. «El criteri és ‘¿m’agrada / em queda bé?’. Si m’agrada, però em queda malament... No, no m’ho quedo. També tens l’opció de ‘m’agrada i em queda bé, però aquesta temporada no m’ho he posat pel que sigui’. Doncs t’ho quedes, perquè en un altre moment sí que t’ho posaràs. I afegeix: «Quan alguna peça no t’agrada però només la guardes pels diners que et van costar, recorda que no perds diners al treure-la, guanyes espai. Si està en bon estat, pensa en alternatives com Wallapop».
El moment de fer el canvi d’armari de primavera és perfecte per netejar i perfumar. Treus la roba i hi passes un drap amb un netejador multiusos. Jo sempre utilitzo un esprai d’una marca de farmàcia que es diu Goya 19, que té olors fantàstiques. El de te verd per a l’armari és una autèntica passada. O el de figuera».
L’Alicia sol deixar per al final aquesta part. «En l’apartat sabates, una ballarina la mantinc tot l’any, i les sneakers, també. Una bota alta o amb llana, la guardo. Però no es guarden a les caixes originals; ens ocuparia moltíssim. Jo utilitzo les caixes per a sabates de l’Ikea, que també són de la família skubb. A cada caixa n’hi cabendos parells».
Quan notis que ja domines el tema de les zones i espais, pots començar a crear subzones més específiques. Per exemple, per a bàsics, les peces que valen per a qualsevol època de l’any. Suposen un 20% de l’espai, i el mateix percentatge que també estalviaràs a cada canvi d’armari».
n«Recomano les caixes tovetes; les bosses d’envasat al buit les desaconsello»
«Amb el meu mètode el canvi es fa en una o dues hores, un matí o una tarda màxim»