Falsa dicotomia

PORT DE SAGUNT (VALÈNCIA)

A molts dels nostres dirigents polítics, quan arriben períodes electorals, la boca se’ls omple d’irracionals i insensates argumentacions per explicar els seus egocentrismes i amagar la seva immaduresa política. Són capaços de barrejar termes contraris per justificar la seva irracionalitat, amb l’única finalitat de generar odis i aconseguir vots per al seu propòsit, que és el de perpetuar el seu poder. És escandalós recolzar-se en un eslògan com «comunisme o llibertat» quan de tots és sabut que el comunisme a Espanya, com ells el plantegen, no existeix.

Però el pitjor és enfrontar aquests dos termes com si es tornés als arguments que la dreta i la ultradreta van posar en marxa per al seu cop d’Estat del 36. Tornen a aparèixer termes com «vermell», frases com «aniquilar 26 milions». ¿És que cal elegir entre comunisme i llibertat? ¿I quina llibertat és aquesta que prevarica, compra vots, és corrupta, compra la justícia, no respecta el dret a l’educació i la sanitat pública, treu la gent de les seves vivendes, afavoreix els paradisos fiscals i beneficia els que més tenen davant els més necessitats? La que crea odis. Aquesta és la llibertat que cal enfrontar a un comunisme inexistent, tot i que l’adornin amb fal·laces argumentacions com que s’expropiarà i ocuparà si guanya «l’esquerra social comunista». I a això podem afegir frases com «quan em diuen feixista és que estic fent les coses bé».

Trist per a la democràcia que alguns pensin així.

n