Classificacions

A 41,3 quilòmetres per hora de mitjana s’ha disputat la carrera, una velocitat de vertigen, més pròpia d’aconseguir-se al Circuit de Catalunya, on dissabte va transitar el pilot, que a una Volta amb un dibuix muntanyós, amb dos finals d’etapa a la marca dels 2.000 metres i una jornada final, a Montjuïc, on es va pujar sis vegades la duríssima rampa que condueix al castell, amb percentatges que arribaven al 16%.

Va ser allà on el Movistar va buscar sense èxit distanciar almenys un dels tres astres de l’Ineos; amb un n’hi havia prou perquè Valverde pugés al podi. ¿Però què podien fer més enllà d’eliminar els seus gregaris? I fins i tot va fer l’efecte que en el sisè i últim ascens, amb Thomas maniobrant, Valverde renunciava, perquè, de fet, si ja has guanyat tres vegades aquesta carrera, si tens gairebé 41 anys, si has sigut campió del món, si ets un mite, què més et dona quedar quart que tercer.

I és que l’Ineos va venir amb el seu equip de gala, segurament amb set dels vuit corredors que participaran al Tour, on es permet inscriure un ciclista més que a carreres d’una setmana com la Volta. Set ciclistes capaços de pujar un port com Port Ainé a gairebé 30 quilòmetres per hora. ¿Qui es mourà? Si ja resulta un miracle no despenjar-se al ritme britànic.

Per això, a Montjuïc, no hi havia res a fer, per molt que el Movistar situés ciclistes per davant, com Sergio Samitier, que es va esprémer com una llimona, o fer treballar Enric Mas, sense que li

1. Thomas de Gendt (Bèl/Lot) .06.10

2. Matej Mohoric (Esl/Bah) ....... a 22’’

3. Attila Valter (Hon/Gro) ........ a 1.42’

4. S. Reichenbach (Suï/Gro) .. a 1.46’

5. A. Valverde (Esp/Mov) ............ m.t.

1. Adam Yates (GBr/Ine) ..... 26.16.41

2. Richie Porte (Aus/Ine) ........... a 45’’

3. Geraint Thomas (GBr/Ine) ...a 49’’

4. A. Valverde (Esp/Mov) ....... a 1.03’

5. W. Kelderman (PB/Bor) ........... m.t.

caiguessin els anells, en favor de Valverde. ¡Era impossible! Yates, el guanyador, el que erròniament passava com el germà més fluix, després que el seu bessó Simon guanyés la Vuelta 2018 i gairebé estigués a punt d’emportar-se el Giro, té un palmarès extraordinari. La Volta, conquerida ahir, s’uneix als triomfs al Tour dels Emirats, la Clásica de Sant Sebastià, etapes a

Tirrena-Adriàtica i Dauphiné, més la classificació dels joves, quan encara no havia fet els 25 anys, en una Grande Boucle en què s’ha vestit de groc, quart el 2016 i novè l’any passat.

Però és que el segon de la general no era cap altre que Richie Porte, amb dos París-Niça, una Vuelta a Suïssa i la victòria absoluta a la Volta del 2015, sense oblidar la tercera plaça l’any passat al Tour, el gran triomf que atresora Geraint Thomas, el tercer de la classe.

Porte o Thomas, d’haver-se apuntat en solitari, podien haver guanyat la Volta, però és que, a més, disposaven de gregaris com Richard Carapaz, amb un Giro a l’esquena, o Rohan Dennis, amb dos títols mundials de contrarellotge. De manera que bona nit i tapa’t. Per descomptat, van guanyar la classificació per equips i perquè no van voler altres títols.

n