Així treballen els ressuscitadors del Servei d’Emergències Mèdiques (SEM)
Un home es desploma al carrer. Un testimoni truca al 112 o al 061. A l’instant es desplega un equip de fins a una desena de persones del Servei d’Emergències Mèdiques en una carrera frenètica i contra rellotge per salvar aquesta vida.
Deu minuts. Aquest és el temps màxim que una persona pot estar amb el cor aturat sense morir o patir greus seqüeles. Per això, quan a l’emissora i a la xarxa informàtica del Servei d’Emergències Mèdiques (SEM) s’activa un codi «tres zero» les ambulàncies més pròximes volen fins al lloc on es troba la persona inconscient, sense pols ni respiració. Cada segon compta. Ja des de l’instant que es rep la primera trucada d’un testimoni al 061 o el 112 (els dos telèfons serveixen per a una urgència).
«L’operador envia l’ambulància més pròxima de seguida mentre obté més informació i a l’instant passa la trucada a un metge que, per telèfon, i amb l’ajuda de la persona que ha trucat, intenta confirmar si és una parada cardiorespiratòria. En cas afirmatiu, aquesta persona anònima ja pot començar a reanimarlo amb les instruccions que li dona per telèfon el facultatiu i que consisteix a anar fent pressió al pit del pacient al ritme que se li indica fins que arriba la primera unitat», afirma Jorge Morales, director mèdic del SEM a la flamant central d’aquest servei d’emergències, a l’Hospitalet de Llobregat.
Morales s’avé a comentar les impactants fotografies d’una ressucitació en ple carrer a Molins de Rei (Baix Llobregat) que va fer fa uns dies el fotògraf Ángel García, col·laborador d’EL PERIÓDICO i que corren per les xarxes socials Twitter i Instagram. «Jo estava a casa de la meva mare –explica el fotoperiodista– quan ella em va avisar que sortís al balcó perquè estaven reanimant algú al carrer. I el que vaig veure va ser una increïble demostració de treball en equip, de coordinació. Eren moltes persones atenent la que estava a terra. He estat a hospitals treballant com a fotògraf i a ambulàncies, però mai havia vist una cosa així en directe».
3.000 morts sobtades hi ha a l’any a Catalunya i el 25% s’arriben a remuntar
Vuit especialistes junts
Les fotos mostren el cos del pacient a la vorera. I al seu voltant actuen dos metges, un infermer i cinc tècnics sanitaris que han anat arribant en quatre vehicles del SEM de manera esglaonada amb una diferència de sis minuts entre el primer i l’últim. «És el procediment habitual en una mort sobtada. Primer hi va
l’ambulància més pròxima, en aquest cas una Unitat de Suport Vital Bàsic, amb un parell de tècnics sanitaris que ja col·loquen un desfibril·lador al pacient. De seguida arriba una Unitat de Suport Vital Avançada, amb tècnic i infermer, i posteriorment un Vehicle d’Intervenció Ràpida, amb un metge i un tècnic, i un quart cotxe amb un metge en cap de guàrdia i un tècnic sanitari més», diu el doctor Morales mentre examina les imatges.
A les fotos s’observa com el metge que dirigeix la intervenció se situa al costat al cap del pacient «per poder-lo veure bé, a ell i a tot l’equip», afirma el metge del SEM. Al seu costat, la infermera. Tots dos controlen els dos desfibril·ladors o DEA, el que portava la primera ambulància, més senzill, similar al que hi ha a llocs públics, i el del vehicle d’intervenció mèdica, més sofisticat. Aquests vehicles són més petits que una ambulància, més maniobrables, i com que no porten llitera disposen de moltíssim material per a qualsevol emergència mèdica.
A l’escena un dels tècnics prepara un sèrum, per facilitar-lo a l’infermer, que ja ha preparat una via. Una patrulla de la policia local manté la zona «assegurada», per evitar curiosos o algun risc per al personal sanitari i el malalt. «També solem tapar el pacient, en aquest cas amb una manta d’alumini, o protegim la zona amb alguna lona o posant un vehicle al costat per evitar els curiosos», explica el director del SEM. «En casos greus sempre avisem la policia local o els Mossos perquè si arriben primer ja saben com fer una reanimació cardiopulmonar», precisa.
En poca estona, amb l’ajuda dels tècnics sanitaris, es col·loca al pit del malalt un Lucas, un cardiocompressor automàtic que manté el ritme cardíac. Abans se l’ha intubat per facilitar-li també oxigen mentre es recupera. Per això a la imatge d’aquest reportatge apareixen unes ampolles d’oxigen al costat del malalt. «Hem de mantenir l’oxigenació», afirma Morales. Al final el pacient és conduït a l’Hospital de Bellvitge quan ja està estabilitzat. En casos similars és habitual fer un electrocardiograma per confirmar si hi ha hagut infart. «En aquest cas no entra per Urgències sinó que directament va a una unitat especial d’hemodinàmia per ser intervingut de seguida», afegeix el directiu del SEM.
Una cadena per la vida
Aquesta ressucitació al carrer que il·lustra el reportatge és només una de les 3.000 parades cardiorespiratòries o morts sobtades que atén cada any el SEM a tot Catalunya, gairebé una desena al dia, tot i que l’any passat, a causa de la pandèmia i la menor activitat social, van baixar un 10%, fins a 2.727. D’aquest total un 25% salven la vida, un percentatge similar al de la resta d’Espanya i Europa, segons el SEM. En totes aquestes intervencions es coordinen no només diversos vehicles, «i de vegades un helicòpter», sinó també els hospitals que rebran els pacients.
Tots i cadascun dels professionals sanitaris del SEM tenen una missió en aquesta cadena per la vida, des del telefonista fins al conductor. «La gent de vegades pensa que els conductors de les ambulàncies o dels altres vehicles de suport només condueixen, però al lloc actuen com a tècnics sanitaris i fan moltes funcions», explica el doctor Morales.
I el fotògraf que va topar amb l’escena sota casa la seva mare, encara sorprès per la ràpida i coordinada acció dels sanitaris, apunta un detall: «Quan van acabar, un d’ells fins i tot es va encarregar de recollir els residus i embolcalls que havien deixat». Després, al marxar l’última ambulància, el carrer recupera el ritme. Poc després tornarà a activar-se un altre codi «tres zero» i començarà un nou i frenètic compte enrere. I un altre pacient ressuscitarà.
n