Cal Pinxo tanca ofegat per la crisi després de servir paelles durant 60 anys
L’establiment del carrer de Baluard, antiga Casa Costa, desapareix després de 60 anys d’història pel pes de les restriccions i el declivi gastronòmic del barri mariner.
¿Quantes cuines resistiran l’envestida de la pandèmia a Barcelona? La pregunta flota en el sector fa mesos, davant els creixents dubtes que moltes persianes ja no es puguin tornar a aixecar. L’última necrològica gastronòmica s’escriu a primeríssima línia de mar, on Cal Pinxo del carrer del Baluard (abans Casa Costa) diu adeu a 60 anys d’història i milers de paelles que van omplir de sabor la memòria de diverses generacions de barcelonins. Les seves estovalles estaven en un calaix des de l’octubre, com tants altres casos, a l’espera dels esdeveniments. Però el desenllaç ja és definitiu, i l’històric restaurant mariner s’acomiada amb concurs de creditors i sentit dol entre clients i veïns, només uns quants dies després del tancament d’una altra icona local, el Senyor Parellada del Born.
Aquest diari donava veu el 2015 a aquesta resistència de la Barceloneta, que encapçalava la cuina marinera i local davant el bombardeig d’inversors que a cop de talonari anaven apropiant-se dels restaurants de sempre adoptant bastament el nom i la carta previs, o bé entregant-se al fast food. En una de les trinxeres, Uge Ribera, al timó del Cal Pinxo de la platja, explicava la seva tenacitat amb els arrossos o la bullabessa «de sempre», marca de la casa i de la memòria col·lectiva. Gairebé sis anys després, l’hotelera assumeix la rendició. Feia temps que patien, perquè la zona ha perdut turisme de qualitat, ha perdut el favor de molts barcelonins i ha patit els efectes de la delinqüència. Però la pandèmia ha sigut la cirereta, narra a El Periódico.
Reobertures insostenibles
«Des que va començar el coronavirus, cada tancament i reobertura ha sigut a base de préstecs, amb molt d’esforç», es lamenta. Fins que l’última aturada s’ha convertit en definitiva. «Els hiverns sempre eren fluixos però amb el bon temps remuntàvem», explica. Fins que l’últim estiu amb pandèmia aquesta corba es va torçar. «No podem fer front a tantes despeses (lloguer inclòs) i menys amb un horari sense sopars», diu amb pena i la ment posada en el seu equip de 16 persones.
Els altres dos establiments del mateix nom, a Palau de Mar i Sitges (comandats per altres branques de la família) seguiran endavant, però l’històric del Baluard desapareix juntament amb la col·lecció de fotos de les seves parets que donaven compte de tots els noms il·lustres, polítics i faràndula inclosa, que van animar les seves taules.
L’establiment va néixer amb el nom de Casa Costa en aquest local de terra ferma que havia de ser l’alternativa segura davant la demolició dels antics xiringuitos (entre els quals l’original Can Costa). La gran família hotelera es va anar bifurcant en diversos negocis i fa uns 25 anys, rememora, va passar a anomenar-se Cal Pinxo antiga Casa Costa sense canviar de mans. Durant dècades, els seus fogons han alimentat i alegrat barcelonins amb gana marinera, celebracions familiars i viatgers a la recerca d’arrossos i peixos amb vistes. Les últimes setmanes, la seva privilegiada terrassa sense ús s’havia convertit en llar de molts sensesostre.
Del dol en donen testimoni les entitats veïnals a les xarxes socials i també el Gremi de Restauració de Barcelona, que va llançar ahir un missatge a l’alcaldessa Colau demanant ajuda: «Se’ns acaba l’oxigen». «Barcelona i la seva restauració es dessagnen i sembla que a cap polític li importi. No podem seguir així», diuen, culpant la gestió del Govern i les seves fortes restriccions amb la restauració de la crítica situació de molts negocis. Fa tot just una setmana transcendia el tancament del Senyor Parellada, després de 38 anys de singladura, mentre molts d’altres segueixen en escac.
El sector tem que segueixin els tancaments després de mesos d’horaris limitats