Embús al canal de Suez

Resulta imprescindible evitar que en altres punts vulnerables de les grans rutes comercials es repeteixin imatges com les que arriben del canal

El fallit intent de desencallar l’Ever Given, que bloqueja l’entrada sud del canal de Suez, remarca la vulnerabilitat d’una de les rutes comercials més transitades del món –el 10% del trànsit mundial– i agreuja l’impacte econòmic de l’accident. Des que el portacontenidors va quedar atrapat dimarts entre les dues vores del canal, el cost estimat de l’embús de vaixells, més de 300, és de 8.000 milions de dòlars al dia, però el perjudici indirecte és molt superior si és té en compte l’encariment, de moment moderat, però constant, del preu del petroli i el gas i la interrupció de la cadena de subministraments d’Àsia a Europa i viceversa, que afectarà la majoria de sectors, singularment l’industrial, el de les noves tecnologies i el de l’electrònica de consum.

Una vegada més, la submissió de la previsió de riscos al càlcul de la relació cost-benefici, que ha donat peu a la construcció de gegants del mar com l’Ever Given –400 metres d’eslora, 20.000 contenidors a bord– s’ha demostrat fatal quan ha succeït allò no previst, allò descartat per impossible o allò considerat una possibilitat tan remota que es va decidir no tenir-la en compte. Va passar abans amb els accidents i naufragis de superpetrolers, i el seu conegut impacte en el medi ambient, i passa ara amb un vaixell que obliga a posar al límit la utilització de la infraestructura del canal. I no és menyspreable que en el futur es repeteixin, per una raó o una altra, situacions semblants.

És veritat que l’alternativa al trànsit pel canal, que no és cap altra que la ruta del cap de Bona Esperança, allarga el viatge entre una setmana i 10 dies i encareix bastant el transport de mercaderies, però aquesta no pot ser l’única consideració a tenir en compte. Perquè augmenten les incògnites a cada dia que passa, el mercat de l’energia es tensa fins i tot en un context d’excés d’oferta i algunes grans factories del sector de l’automoció, entre d’altres, temen que més aviat que tard hagin d’aturar la producció per falta de subministraments. I tot queda a mercè de la perícia i els mitjans de les empreses que treballen al canal per desbloquejar la proa de l’Ever Given.

Lliçons planetàries

Amb relativa freqüència s’al·ludeix a la debilitat de l’estructura industrial en sectors que amb prou feines acumulen estocs i té molt poc diversificada la xarxa de proveïdors. La deslocalització a Europa de la producció cap a mercats amb costos molt baixos de mà d’obra hi ha contribuït sense que es tingués en compte que el benefici immediat es podia tornar perjudici si un esdeveniment imprevisible es creués en el camí de la planificació industrial. El cas de l’Ever Given s’ha d’incloure en aquesta categoria.

L’episodi hauria de ser l’ocasió oportuna per treure’n algunes lliçons, aplicables a escala planetària. Acontentar-se amb reduir-ho tot a dilucidar responsabilitats i compensar els perjudicats en els termes prèviament acordats amb les companyies d’assegurances sembla francament insuficient.

Hi ha molts interessos en joc com per no posar els mitjans necessaris que evitin en la mesura possible que en altres punts vulnerables de les grans rutes comercials es repeteixin imatges com les que arriben del canal.

n