Pros i contres

Per fi, Love

Les dates històriques ja no són el que eren. A Catalunya les convertim en material de saldo. La majoria que es van vendre com a memorables, ja ni les recordem. No obstant, aquest cap de setmana s’ha produït un esdeveniment carregat d’esperança. Fa un any que afegim fotos per a un àlbum de tristesa. Ambulàncies, sanitaris embotits en EPIS, malalts amb respiradors, dipòsits de cadàvers improvisats, abraçades entre plàstics... I, de sobte, un esclat de vida. Un concert multitudinari, un experiment sota control sanitari per eliminar la distància social. Barcelona, el centre de totes les mirades (i que bé que li prova).

La prova pilot del concert de Love of Lesbian al Palau Sant Jordi és una fita en temps de pandèmia. Test d’antígens previ als 5.000 assistents, repartiment i ús obligatori de mascaretes FFP2, separació de zones i forta ventilació. I, per damunt de tot, l’emoció desbordada d’una vida que s’imposa. Música, alegria, comunió. Però també possibilitat d’obertura per a un sector que està patint l’indicible. Esperança per a la música. I la constatació que la vida sense cultura és infinitament més trista.

El llast que pesa

En aquest espectacle trist de les vacunacions, hi ha dues dades significatives que costen molt d’entendre. La Unió Europea ha exportat 21 milions de dosis al Regne Unit. El Regne Unit no n’ha enviat ni una a Europa. Per explicar el perquè hauríem de recórrer a complicades equacions geopolítiques, als compromisos de les farmacèutiques, als incompliments de contractes, als interessos estratègics, i a un sistema capitalista que propicia els ajuts públics a entitats privades, però que després valora més la liberalitat de les transaccions comercials que no pas les necessitats explícites de la població. «És difícil explicar als nostres ciutadans que les vacunes europees s’exporten mentre que ells es queden sense subministraments». Ho ha dit Ursula Von der Leyen, presidenta de la Comissió, i certament és molt difícil de justificar. El problema de fons, però, no són les vacunes, sinó la mateixa credibilitat de la UE, que havia assumit amb enteresa el comandament de la crisi amb l’afany de demostrar que, efectivament, era una unió. L’alarmant mancança de criteri únic i d’operativitat és un llast que ve de lluny (¡de sempre!), però que ara pesa més que mai.