Diumenge de resurrecció turística
Poblacions de la Costa Brava noten una gran afluència de residents i també visitants
La Setmana Santa retorna la vida als municipis d’estiu i cap de setmana, amb el dubte de si és una altra trosset de la tornada a la normalitat més o menys definitiva o si tornarem al viacrucis del confinament perquè els números del coronavirus continuen entossudits a demostrar que estem lluny de l’anhelada normalitat.
Setmana Santa és aquella època en què un no té clar si ja pot calçar-se les xancletes o ha de mantenir l’abric. Al sortir al carrer, resol que el dubte és global, que tant hi ha gent a la platja en banyador com veïns a la barana del passeig tapats fins al coll sense entendre res. Aquests són els primers dies de festa més o menys lliure del 2021.
Després del final del tancament comarcal, però encara amb el toc de queda, la Catalunya dels forasters viu el seu particular Diumenge de Rams. Víctors silenciosos dels qui feia temps que trobaven a faltar els visitants. Per necessitat, no ens enganyem, tot i que el contacte porti l’afecte. Jesús ho va petar amb aquella entrada triomfal a Jerusalem, segons resen les escriptures. Però, compte, que als cinc dies va ser crucificat a Judea. Així està la cosa, amb pilons de catalans disfrutant lluny de casa, a la segona residència o en un allotjament turístic. Si al tercer dia hi va haver resurrecció, cal veure què és el que seguirà a la tercera onada de Covid.
El mercat dominical de Palafrugell presenta una molt bona entrada. El carrer de Pi i Maragall és un formiguer de gent amb bosses i mascareta. Aquí el termòmetre l’aporta l’aparcament a prop del carrer de la Tarongeta: gairebé ple. Bé. «La setmana passada ja en van venir uns quants, però ara es respira molt més ambient», afirma un dels venedors de fruita. «Però veurem el que dura», aporta una companya de la parada. Al mercat de carn i embotits i al de peix, separats per un estret carreró, també hi ha un noble moviment. «Pel que compren ja et fas una idea de si han vingut només un parell de dies o si es queden tota la setmana, i veig molt d’això segon», aplaudeix una veterana xarcutera, que assegura que això ha sigut un desert durant molts mesos.
La propera plaça Nova no té ni una sola plaça lliure a les múltiples terrasses que empetiteixen l’espai públic. Els nadius més veterans ocupen l’interior i la paret exterior del Centre Fraternal, com de costum, amb aquesta mirada frunzida, entre fiscalitzadora i curiosa. La pastisseria Can Serra treu fum, però això tampoc és res nou, i menys per aquestes dates. La responsable d’un dels bars pregunta a un estiuejant pel seu pare, a qui no ha vist des de fa temps i solia venir cada matí amb un parell de diaris. «Va morir fa uns mesos», li concreta ell. És un dels molts retrobaments d’aquests dies, la majoria agradables però també tristos, perquè sigui pel corona
virus o altres malalties que no han pogut tractar-se com calia, ja no hi són tots els que hi eren.
A Platja d’Aro, optimisme absolut. En aquests dos dies han rebut prop de 60.000 visitants, un 35% més dels que s’acostaven el cap de setmana a aquesta localitat durant la restricció comarcal. L’avinguda de S’Agaró, que concentra el gruix de l’oferta de comerç i restauració, torna a omplir-se de passejants. Mateixa estampa a Blanes, on l’afluència de gent ha augmentat un 40% des que s’han tornat a obrir les fronteres comarcals.
La muntanya descansa
Reservar taula a la Costa Brava és molt complicat aquests dies. El Mario i la seva família lloguen un apartament a Llafranc, volien dinar fora i només han trobat taula a Palau-Sator, a 20 quilòmetres. Òbviament, no és cap drama. «Pitjor seria seguir a Barcelona, som molt afortunats de poder estar aquí».
La gran ciutat, de fet, no ha quedat ni de bon tros deserta. La platja, amb un matí que acompanyava, presentava bona entrada, però molt lluny de les escenes de les setmanes sense poder sortir de la ciutat: la cosa està ara molt més esponjada. També Collserola ha notat un canvi radical, segons explica a aquest diari Jordi Piera, el guarda forestal més veterà del parc natural. Calcula que aquest cap de setmana, l’afluència de passejants, ciclistes i corredors ha sigut entre un 30% i un 40% inferior a la que hi solia haver setmanes enrere. El Jordi adverteix que la situació a l’entorn del Tibidabo començava a ser insostenible, amb molts problemes als aparcaments i als miradors.
Durant el llarg tancament comarcal, els problemes de convivència i incivisme s’han multiplicat a Collserola, que va tancar el 2020 amb 6,5 milions de visites (un 30% més que el 2019) malgrat i per culpa de la pandèmia. Aquest guarda, que coneix cada pam de les 8.295 hectàrees del parc, posa l’accent en el botellon, cada vegada més habitual a la serra a causa del tancament dels bars i restaurants. «Malgrat que anem tancant miradors perquè no s’hi instal·lin, n’hi ha prou amb moure’s una mica més enllà per trobar un altre racó amb vistes», denuncia. Lamenta, a més, que tota la naturalització que es va guanyar durant els primers mesos de pandèmia se n’hagi anat en orris.
A la primera fase de l’operació sortida d’aquesta Setmana Santa, prop de 409.000 vehicles van sortir de l’àrea metropolitana de Barcelona. És un 13% menys que l’èxode registrat el 2019. Cal veure quants s’uniran a la processó a partir de dimecres. I el que és més important, cal veure què diuen les xifres de la Covid a partir de dilluns, quan veurem si l’onada ressuscita i si torna el via crucis del confinament.
L’afluència de passejants i esportistes a Collserola ha baixat un 40%
409.000 cotxes van sortir de l’àrea metropolitana, un 13% menys respecte al 2019