Les tasques del Johan
Abans de morir, el meu pare tenia la idea de posar en marxa una campanya per conscienciar la gent de la importància d’un diagnòstic precoç del càncer de pulmó. Especialment en casos com el seu, un exfumador que havia deixat el tabac feia dues dècades i, tot i així, continuava sent una persona de risc. A ell l’hi van diagnosticar en una fase avançada, però si s’hagués sotmès a un TAC amb certa regularitat, una detecció primerenca li hauria donat més temps de vida, o fins i tot l’hauria salvat.
Aquesta conclusió, tan crua com reveladora, va ser prou motiu per implicar-se personalment en la causa. Però ell no va poder complir el seu desig. I per aquest motiu la família vam posar fil a l’agulla per complir-lo per ell. Va ser així com ens van posar sobre la pista de la campanya Lung Ambition Alliance, destinada a conscienciar precisament sobre la detecció precoç d’aquest càncer. I d’aquesta forma va sorgir la iniciativa de reinventar el fantàstic anunci, concebut a inicis dels 90 pel publicista Lluís Bassat per a la Generalitat, en què apareix el meu pare fent uns tocs a un paquet com a metàfora dels seus dos vicis: el futbol, que li va donar la vida, i el tabac, que llavors gairebé l’hi va treure.
Aquesta vegada em va tocar a mi portar la gavardina del meu pare amb la idea de fusionar el seu pla amb el meu i confirmar amb el meu testimoni el fatal desenllaç que per ell va suposar finalment la seva condició de fumador. Admeto que no és fàcil fer tocs amb un paquet de tabac i menys amb un genoll castigat com el meu. Estic segur que em van fer falta moltes més preses que a ell. Però la perseverança va valer la pena.
Dimecres passat va fer cinc anys de la seva mort i vam entendre que era un moment adequat per donar a conèixer l’anunci. Especialment en aquesta època en què ens trobem, sensible a la importància de cuidar la nostra salut, no només per la crisi del coronavirus, sinó perquè tampoc podem descuidar altres malalties com el càncer, ara que els sistemes sanitaris estan en perill de saturació. A més, malalties especialment silencioses com el càncer de pulmó corren el risc de passar encara més desapercebudes.
Per nosaltres reconforta molt continuar complint desitjos del meu pare. El seu aniversari sempre ens resulta un dia trist, però no tarden a aixecar-nos l’ànim els missatges de carinyo que ens arriben de persones anònimes, amics, excompanys de professió, periodistes i els clubs que van marcar la seva trajectòria, el Barça i l’Ajax. El més sorprenent és que no és una cosa que passi cada 24 de març, ens passa diàriament a través d’anècdotes que ens recorden, les activitats de la seva fundació, l’institut o cada iniciativa que forma part el seu llegat. I, per descomptat, amb la seva herència futbolística. Ja no és amb nosaltres, però notem que continua molt present en el nostre dia a dia. Qui el coneixia sabia que era un remolí d’idees i així va ser fins als seus últims dies. I es va deixar tant per fer, que creiem que no ens faltaran tasques per fer en nom seu.