El racisme i la violència policial als EUA, a examen en el judici pel cas Floyd
> Al banc dels acusats s’asseu Derek Chauvin, l’exagent blanc que va pressionar amb el genoll sobre el coll de l’home afroamericà durant la seva detenció fins que va deixar de respirar
Els ulls dels Estats Units i del món tornen a estar centrats en Minneapolis. Ahir va començar a la ciutat el judici a Derek Chauvin, el policia blanc imputat per la mort el 25 de maig de l’any passat de George Floyd, l’home negre el cas del qual va fer encendre la flama de la indignació per la injustícia racial i la brutalitat policial amb les minories a tot el país. Serà un procés penal en el qual els 12 integrants d’un jurat popular hauran de decidir si Chauvin és culpable dels càrrecs d’assassinat en segon i tercer grau i homicidi involuntari que enfronta. El cas s’interpreta com alguna cosa més, molt més.
Un dels que millor han descrit la seva transcendència ha sigut el reverend Al Sharpton, que ahir feia amb familiars de Floyd i l’advocat de la família una roda de premsa a les portes de l’edifici governamental del comtat de Hennepin on es desenvolupa el procés penal. «Derek Chauvin s’asseu en el tribunal, però Amèrica se sotmet a judici», va assenyalar.
Sharpton no exagera. Tot i que els 12 membres i dos potencials substituts elegits per al jurat –un que representa més diversitat que la de la mateixa ciutat de Minneapolis– s’hauran de guiar purament per les directrius d’un cas penal i les proves, mirant de deixar fora emocions i sentiments, el cas s’estén més enllà de les seves fronteres purament legals. Tot el que passa en aquest tribunal de la planta 18a se segueix al mil·límetre, amb l’atenció de mitjans i xarxes socials i d’activistes i ciutadans bolcada en el judici, obert a les càmeres per primera vegada en la història dels casos penals a l’estat de Minnesota i que està sent retransmès en directe. I l’expectació i esperances davant aquest judici són comprensibles en una societat amb ferides mai cicatritzades per la laxitud habitual amb policies acusats de violència excessiva contra els negres, i amb el punyent precedent de l’exoneració dels agents que van donar la brutal pallissa a Rodney King a Los Angeles el 1991.
Nou minuts i 29 segons
La sessió d’ahir, la primera ja amb el jurat assegut i sota la presidència del jutge Peter Cahill, es va iniciar amb els arguments orals de la fiscalia i de la defensa. I era fàcil entendre i recordar la ràbia i la indignació que van fer esclatar el país l’any passat quan Jerry Blackwell, l’advocat que es va encarregar de presentar el cas contra Chauvin, va mostrar el demolidor vídeo de la brutal detenció de Floyd, que es va produir després que es denunciés l’ús d’un bitllet fals de 20 dòlars en una petita botiga per intentar comprar cigarrets.
A les imatges que va gravar l’adolescent Darnella Frazier hi havia, de nou davant els ulls del món, els angoixats crits del corpulent i alt home negre de 46 anys, que va passar 9 minuts i 29 segons, i no els 8 minuts i 46 segons que es pensava fins ara, amb el genoll de Chauvin al coll; allà se’l sentia fins a 27 vegades dient que no podia respirar, se’l sentia plorant esmentant desesperadament la seva mare, se’l veia perdre el sentit... Al vídeo se sentien també les veus dels qui com Frazier en van ser testimonis, increpant Chauvin i els altres dos policies que tenien immobilitzat i emmanillat Floyd i el quart agent que participava en l’arrest (tots tres estan imputats també i seran jutjats a l’agost). «No pot respirar», «està sagnant pel nas», «no es mou», «¿l’han matat?»...
«Poden creure els seus ulls. Això és homicidi, això és assassinat», va dir Blackwell al jurat després de projectar el vídeo, un que gairebé amb absoluta certesa es veurà en més d’una ocasió durant el judici, que s’espera que duri unes quatre setmanes.
L’estratègia de la defensa
La primera sessió, en qualsevol cas, també va deixar en evidència que la defensa tractarà de qüestionar que Chauvin, de 45 anys, fos responsable de la mort de Floyd, o que l’asfíxia fos la causa de la mort. L’advocat del policia, Eric Nelson, es va esforçar a retratar Floyd com un consumidor de drogues i va assegurar que va morir per una combinació de problemes cardíacs previs, consum de metamfetamines i fentanil i «adrenalina». Nelson fins i tot va arribar a insinuar que la pressió dels testimonis va impedir als policies prestar l’atenció deguda al detingut.
Aquest «assassinat de caràcter» de Floyd va ser immediatament denunciat fora de la sala on es desenvolupa el judici. Una de les que l’ha criticat va ser la congressista Cori Bush, que va ressuscitar també part de l’argument d’Al Sharpton. «Es jutja Derek Chauvin, es jutja Amèrica, es jutja el nostre sistema penal legal –va escriure a Twitter–. No es jutja George Floyd».